divendres, 2 de desembre de 2016

26/11/2016 Del Toro al Cerro del Baile sota la plutja.


Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.





Quan programarem les últimes eixides de l'any (4º trimestre), portàvem realitzades unes 17 amb 200 Kms acumulats i uns 7000 metres de desnivell. Menys una tempesta en la baixada d'Aitana el mes de maig, en la resta d'eixides, ens ha acompanyat el bon temps, tan bo, que per a acabar 2016 cercarem zones "fredes". La serra del Toro i pròximament Sant Mateu o Gudar, ho testifiquen.

La planificació ha donat el seu resultat aquest últim cap de setmana de novembre. Hem realitzat la ruta projectada al Toro; dubtem abans d'eixir i allí mateix sota l'aiguat que queia. Quatre gotes no anaven a tirar per terra el nostre projecte!.
El nostre esperit aventurer és gran i vam emprendre (paraula de moda per a dissimular la crisi que ens tenalla) el camí. I bé, siga per raons de maduresa o edat, mala senyalització dels primers kms del camí asfaltat o una decisió de Ramón (savi en açò de les rutes), arribem a un lloc diferent de l'esperat.
Deixem els cotxes abans de perdre tots els baixos, ens abillem per a les circumstàncies; no faríem els 16 Kms esperats i sobretot no aniríem pel barranc, que veges a veure amb quanta aigua baixava.
Vam recórrer el nostre nou camí de pujada al CIM del BAILE amb parada lleugera per a menjar alguna cosa al costat del camí i entre divisió d'opinions: protegir-nos en una paridora de bestiar amb "puces" segurament o allò de: "qui s'acull sota fulla, dues vegades es banya". 
Continuem al vèrtex geodèsic del Baile, ens vam fer unes fotos que testifiquen que l'explicat és cert. En aquell vèrtex el vent no donava treva i els nostres companys que podien amenitzar i festejar haver aconseguit el cim, els passos de "jotica valenciana", ja els havien donat en l'esmorzar, eixim xiulant muntanya avall cercant una zona més arrecerada.



En la baixada es va anar suavitzant el temps, arribà un moment en què ens vam poder llevar la caputxa i pegar unes mirades a la serra del Toro: neta i solament amb algun nuvolet de vapor que eixien dels pins verds –recentment llavats- que deixaven ressaltar les borses de processionària en la punta, el roure valencià o reboll, esguitava de groc els vessants de la serra.
Arrere entre el plugim es va quedar molta vegetació que no vam poder apreciar, a excepció de les savines negres que franquejaven el camí.
Ens canviem amb roba eixuta en l'ermita de Sant Roque i ens vam anar a menjar a Barraques els entrepans que ens quedaven; en el Toro, havia sigut fi de fira de la Tòfona i no era fàcil trobar lloc. 
Maria José, Ramón, Vicent, Antonio, Angel, Carlos, Alicia i Alejandro, ens acomiadem fins a la pròxima eixida i parlem d'ampliar el nostre programa d'eixides amb una ruta per Bunyol en un dels primers dies de l'any nou, per a començar a baixar totes les calories que el nadal i el cap d'any. Us ho anunciarem que segur que ho agraireu, a més de la companyia.






     

Fotografia: Antonio, Carlos, Alejandro.

dilluns, 14 de novembre de 2016

13/11/2016 RUTA, POBLAT I CASTELL DE JINQUER I BOSC DE CASTANYERS


Crònica per: Francecs Gimeno.




El passat diumenge 13/11/2016, Alejandro, Rosa, Lola, Juan, Alicia, Carlos, Jose, Lola, Paqui, Pere, Angel, Antonio, Pepe, Patro, Mª Jose, Ramon i Paco, vàrem quedar al punt de trobada, entre Algimia d'Almonesir i Alcúdia de Veo, a les vessants del Pic d'Espadà, prop de la Nevera, des d'on comencen varies rutes que recorren per pistes i sendes els meravellosos paratges del Parc Natural de la Serra d'Espadà. 


Comencem la ruta per una pista prou fàcil de caminar i assequible per a la majoria de senderistes, la vegetació a cada racó, ens mostra com la Tardor, muda el color de les fulles dels arbres caducifolis, cireres, servals, castanyers, avellaners, contrasten amb les sureres, pins, ginebres,  com les falagueres segons varietats, humitat del sòl i exposició al sol, van canviant del verd al groc i al marró, com el bruc d'hivern floreix abans que les gelades malden inexorablement el seu cicle. 


Després de 4 Km girem cap a l'esquerra i en sentit descendent arribem a creuar el Barranc de poto que dona pas al Poblat de Xinquer, on decidim parar per pegar un mosset mentre contemplem les restes de les cases molt enderrocades i l'església que manté els quatre paraments, mentre compartim bota de vi, atmel.les, barrejat de torrefacte salat, xocolata, llavoretes "granissades", raonem de com podríem fer mes participativa la Marxa  Senderista de 2017. 

En acabar comencem a pujar fins les restes del Castell de Xinquer que encara manté drets alguns murs del seu perímetre fortificat prou inaccessible i que de segur va protegir durant molt de temps les cases i terres de conreu.

Per una senda apleguem a la pista per on arribem en lleuger descens, al bosc de castanyers que encara te la majoria dels seus punxosos fruits tancats dalt dels arbres, a esquerra i dreta de la pista les  sureres i castanyers guien el nostre esguard poc acostumat a gaudir d'esta riquesa natural a pocs kilòmetres de casa tant prop de la Mediterrània.  

En el camí de tornada per la mateixa pista del principi, anem descobrint mentre raonem, falagueres en el rodeno, Suillus Luteus damunt les arrels dels pins, rosers borts –rosa mosqueta- en el marge que intenten enganxar-nos de la roba, ruscos d'abelles i com no podria ser d'altra manera un habitant del bosc, la Mantis Religiosa, ens vigila desafiant al bell mig del camí controlant de no passar desapercebut i ser respectat per tot el grup de senderistes.








Ànim i fins la propera,





     

Fotografia: Antonio Martinez, Alejandro i Alicia.

dilluns, 7 de novembre de 2016

MARXA AL CIM DEL PENYAGOLOSA. 29/10/2016


Crònica per :Francecs Gimeno .



El passat dissabte 29/10/2016 que teníem programat la ruta al cim del Penyagolosa, vam quedar a les 7:00h a Gilet i El Puig de Santa Maria per desplaçar-nos fins Vistabella i d'allí al punt de trobada, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, la temperatura de 4ºC ens sorpren i el gel cobreix els cotxes que han dormit sense recer.  
Iniciem la ruta per la pista i ens desviem a la dreta per la senda del Barranc de la Pegunta un itinerari didàctic que ens explica la rica varietat d'arbres, arbusts i fruits, el teix, el grèvol, el pomer entre d'altres, el vesc que creix damunt les branques del pi parasitant-lo i compartint els seus fruits amb els ocells que alhora ajuden a escampar les seues llavors per damunt d'altres pins completant d'esta manera el cicle d'este semiparàsit molt preat  des de ben antic i fins ara, per les seues propietats medicinals. També els panells ens il.lustren sobre la recollida de saba de pi i el procés per a fer la pegunta, que s'emprava a la industria amb diferents usos. 
Ni cal dir que tot el grup pujava molt amatent a la troballa de bolets, rovellons, fredolics, boletus,  ben minsos degut a la baixa regularitat de pluges i persistència de les temperatures massa elevades i poc habituals en estos paratges. 
Fem una curta parada per pegar un mosset sense deixar cap rastre del nostre pas i una vegada hem reviscolat, continuem per la senda amb continua ziga-zaga ascendent fins el cim, des d'on podem albirar tot el litoral i tots els pobles i les comarques que en 360º pot abastar la nostra vista, Vistabella, Benafigos, Xodos, Sant Pere de Castellfort, Puerto Mingalbo, Atzeneta, Vall d'Alba, Vilafamés etc.  
Iniciem el descens mentre Ramón especula en el propòsit de fer un altra ruta per a proper trimestres, pujant per una de les canals o el portellàs del Penyagolosa. 
Una vegada a la pista seguim caminant contemplant les vaques que pasturen prop del Mas de la Cambreta i de la font del Barranc de la Teixera, per tot arreu les zones acotades de bolets ens indiquen l'alt valor, que els propietaris particular d'estes terres, li estan donant als recursos micològics. 
Fora dels cots, persones de totes les edats passegen amb les cistelles mig buides intentant trobar algun bolet, gírgola de panical, rovellons, apagallums, llanegues. 
En arribar de bell nou a Sant Joan, la gana de menjar ens mena cap al bar per a degustar els menús que ofereixen a tots els amants de les sendes d'este parc natural i del seu impressionant i emblemàtic cim de Penyagolosa.  
Dèneu comensals compartim taula, i fem projectes de noves rutes i de compartir noves experiències i fruir de tot el que ens ofereix la natura, tot i respectant cada racó, cada planta, arbre i ensenyant-nos en cada ruta a posar en valor tot el que ens envolta. 
Anim i fins la propera.


     

Fotografia: Pere Peiro y Francecs Gimeno

divendres, 4 de novembre de 2016

16 DE OCT DE 2016 XXIII MARXA PER LA CALDERONA


Crònica per :Francesc Gimero .

XXIII MARXA PER LA CALDERONA.



El passat 16 d'octubre el Centre Excursionista de València, ens va convocar a l'àrea de lleure de la Llacuna del Portillo en el terme de Sogorb per a gaudir de la ja tradicional Marxa per la Calderona, una convocatòria, enguany la XXIII Marxa, que pretén sensibilitzar i posar en valor els recursos naturals de la Serra Calderona.
Enguany, durant els parlaments de benvinguda als participants, es notava un ambient de nostàlgia i emotivitat per part dels representants del C.E.V., del Parc i de la Conselleria de Mediambient.


 La pèrdua d'un del socis mes veterans com Joaquim Michavila, al qui se li va retre un merescut homenatge i la malaltia del seu president, Juan Manuel Ferrís, que malauradament va faltar en dies posteriors, i la situació del C.E.V. en fase de recuperació del seu patrimoni, ens va aplegar a tots.

Tant el Director de la Junta Rectora del Parc, Carles Ferris, amb molta experiència després de tants anys en el CEV, i la Consellera Elena Cebrián després del seu treball en el Ministeri de Mediambient, ens varen encoratjar amb les seues reivindicacions i els seus projectes que desitgem que es facin realitat.

La ruta va recórrer els camins i les sendes pels voltants de les llacunes del Portillo, la Rosa i la del Gabatxo. El seu origen artificial degut a l'extracció de materials per a la industria de la ceràmica, ha propiciat l'embassament de l'aigua provinent de les escorrenties i de la pluja, que ha ajudat a la recuperació de la vegetació com la boga i el senill i de la fauna que hui en dia tothom pot gaudir.


 Una marxa curta amb bon oratge que va finalitzar amb el acostumat sorteig de material per part del C.EV. i que va tindre recompensa – llibres, motxilla, botella de beguda i palo telescòpic- en els membres del Club de Muntanya Xocainet, prou nombrós i amb molts simpatitzats que decideixen participar de tant en tant en la programació de cmxocainet.

Anim i fins la propera.





     

Fotografia: Antonio Martinez

dimarts, 11 d’octubre de 2016

VI Volta al Terme Gilet 2016

El passat 9 d'octubre es va celebrar la VI Volta al Terme de Gilet 2016 amb una gran participació.
Volem mostar-vos dos videos de la VTG 2016:

El primer video és de TvGilet:


El segon video és una crònica realitzada per Stefan Richelli:




diumenge, 2 d’octubre de 2016

01 10 2016 Per alguns camins de la VTG 2016


Crònica per Francesc Gimeno: 




El passat dissabte 1/10/2016 un grup de senderistes de CMXOCAINET va participar en la marxa de reconeixement del recorregut de la VI de la VTG 2016.

A les 8:00h, Lourdes, Toni, Mariajosé, Lola, Vicent, Ramón, Antonio i Paco iniciaren el recorregut alternatiu de 11 Km de la VTG, tant de temps sense fer eixides, no recomanava fer tot el track pel terme mes "arrugat" de la Serra Calderona.

Des de la Plaça de la Estrela seguim per a Plaça Jaume I Plaça de l'Esglèsia, Avda. Ausiàs Marc, Racó de la Rambleta, Avda Sagunt al Barri del Ventorillo, camí del camp de futbol, creuem el Barranc de la Maladitja i ja pel traçat de la VI VTG, iniciem l'ascens per la senda que en prolongat ascens ens dú al Coll del Racò de Gausa en este punt escoltem l'arrivada dels corredors que estaben fent tot el track de 11 Km de la VTG i els encoratgem a continuar fent els 6 Km que resten amb bon Crono. Enllaçant amb el SL que puja des d'el Plà del Bou, decidim fer la pista i la senda que puja a Penyes de Guaita i després baixant pel Barranc Balau i travessant la pinaeta fem cap al Barranc del Racò on els bancals de garrofers, ara plé de pins deixen creixer entre la rocalla les antigues tapereres, amb les tan preades tàperes en la cuina mediterrànea.

Després de creuar el Barranc de la Maladitja continuem entre pins fins arribar al carrers de Gilet, i la Plaça fi de la ruta, ací decidim que no poden faltar unes cerveses a Ca Kico, per recuperar els fluids que hem deixat pel camí.


Anim i fins la propera.




     

Fotografia: Antonio Martinez

dilluns, 9 de maig de 2016

07/05/2016 Aitana


Crònica per :Francesc Gimeno .





El dissabte 07/05/16, a les 7:30h iniciem el viatge en cotxes cap a Benifató a la comarca de La Marina Baixa en Alacant, es un municipi de 188 habitants, situat a les vessants de la Serra d'Aitana. 
El punt d'eixida es la Font de Partagat on aprofitem per esmorzar abans que res, gaudint del soroll de l'aigua
que xorra permanentment de tres canonades entre els xops, i del raig de vi que entre mos i mos, regalima per la gola  mentre contemplem la grandària de la imponent Serra d'Aitana que ens espera per a oferir-nos totes les meravelles i la saviesa de la natura que dia a dia, any rere any i durant segles i milers d'anys ha anat transformant i adaptant la vida de la flora i la fauna d'este magnífic paradís. Malgrat la presència  de l'home, que aprofitant els recursos i la situació estratègica, Aitana es el cim mes elevat d'Alacant, ha ocupat  per a establir bases de telecomunicacions, custodiades des de fa anys per l'exercit. 
Patro, Pepe, Angels, Ramon, Juan, Paqui, Pere, Mª Jose, Antonio, Ramon i Paco iniciem l'ascensió pel "Sender Botànic" que ens ofereix pletòric, tota la flora que la primavera escampa per tot arreu, a cada racó, en cada clevill, en la rocalla, en el cara sol, a l'ombria, a diferents alçaries, cada planta, cada arbust, cada arbre, sap quan te que florir, moure i donar fruits. Roselles, Sàlvia, Lletereta, Timó, Xara, Coixinet de Pastor, Lligabosc, Espí Albar, Moixera, Auró, Guillomo, ens acompanyen tot el camí i la boira intenta tapar-los mentre els acarona i els llava amb gotes d'elixir de vida. El rossinyol ens fa saber quin es el seu territori i ens vigila fins que arribem a la Font de Forata, la mes alta d'Alacant
i des d'on albirem el Pas de la Rabosa que comunica amb la zona de les simes mes fondes i alhora a mes alçaria del Sistema Bètic. Seguim la senda que en mena a la part mes alta, on tenim accés, junt a les instal.lacions de telecomunicacions i base militar. Tornem devers  el pal indicador de ruta cap a Benifato, per la mateixa carena sobre els imponents       penya-segats que envoltats de boira no amaguen el vertigen que ens produeix a l'aguaitar, ens agrupem per a sentir-nos prop i comencem a baixar entre coscolles, xares i la incipient pluja ens convida a aixoplugar-nos amb capes impermeables i prenem precaucions per a no esvarar sobre les pedres mullades, deixem la senda i seguim per la pista fins la Font de Partagat.




Ànim i fins la propera. 







     

Fotografia: Antonio Martinez, Pere Peiro, Ramon Morales, Pepe Sanchis.

divendres, 22 d’abril de 2016

02 de abril de 2016 RUTA MANZANERA BARRANCO DE LOS COCIOLES SIMA DEL PAUL, POBLADO DEL PAUL, MANZANERA


Crònica per :Francesc Gimeno.

El passat 2 d'abril ens acomboiarem de bon matí per quedar a Manzanera, Angels, Vicent, Aurora, Paula, Ma José, Lola, Ramon, Paco, Antonio i Paco. Aparcarem vora carretera prop del bar, on un bon cafè ens va posar enton@ts i tot seguit començarem a caminar deixant a les nostres esquenes el poble i seguint la ruta fluvial del riu albentosa, passant prop de la font del bombero i mes avant creuem el riu per una post passarel.la i anem per antics bancals de cultiu en direcció de la Balsa del Alcalde que recull l'aigua de pluja que baixa del Barranco de los Cocioles, continuem per una estreta senda seguint per les vessants que poc a poc en un continuat ascens ens porta a un tram de roca llaurada any rere any, per les fortes avingudes d'aigua, els rosers borts i els freixes ens acompanyen tot el camí i la Ontina perfuma els nostres passos, seguim per un tram de"cascajar"en ziga-zaga mentre busquem un bon lloc per pegar un mosset, parem en un ribàs prop de la Fuente del Avellano, des d'on podem contemplar la Sierra de Javalambre on es poden veure restes de neu i l'observatori astronòmic,  un abeurador i la llana enganxada a les coscolles, ens diuen que encara es manté la tradició ramadera des de fa molts segles per estes terres del Baix Aragó. 
Continuem el camí buscant la senda que ens porta a la Sima de Paul passant pel Corral de Barruntes, on podem comprovar per casualitat que la natura es resisteix a ser escodrinyada en la seua intimitat, utilitzant per part de l'home, aparells d'última generació, i descobrim una nova modalitat de pesquera en secà, rescat de "dron amb canya" que com no podia ser d' una altra manera, no piquen a la primera.  
Després d'observar en redó la fondària i la vegetació de teixos i possiblement freixes i per fora pins, resseguim la ruta intentant arribar per sendes poc definides, al poblat del Paul on entrem per la via pecuaria que te un abeurador al voltant del pou, una trentena de cases, la majoria rehabilitades per a ser segona residència d'estiueig i temporada de cacera, després de xarrar amb alguns habitants casuals, continuem pel GR cap al a carretera que va de Manzanera a Barracas, ens endinsem en un continu descens fins arribar pel Barranco de las Viñas a les proximitats de Manzanera, passant pels sequers de pernils, activitat prou arrelada i amb prou èxit segons els entesos degustadors d'este "producte nacional", creuem el pont sobre el riu Albentosa i prop de l'antic molí, el Portal de Abajo ens convida a fer un xicotet recorregut pels carrers i placetes fins arribar al bar on dinem. 
A destacar la sorprenent i a l'hora satisfactòria implicació en el desenrotllament de la ruta i les fotografies fetes per Aurora i Paula que esperem que haja estat satisfactòria per a elles i continue en noves ocasions. 
Ànim i fins la propera 






     

Fotografia: Aurora Pedro, Paula Torres, Antonio Martinez.

dilluns, 28 de març de 2016

13 03 2016 RUTA : ARTANA- PENYA PARDA- PENYES ARAGONESES.


Crònica per : Francesc Gimeno.



El passat 13/03/2016 vàrem quedar a les 8 del matí per anar a Artana una població d'interior a la Vall d'Artana envoltada per les muntanyes de la Serra d'Espadà, formades en el NE per roques grises de cal.liça i amb molts ribassos de pedra seca que ajuden a mantindre l'erosió i que formen bancals on abans predominava el cultiu de secà de garrofers oliveres i que hui estan plens de pi blanc i d' altres arbres i arbusts, i al S roques arenisques triàsiques de color negre rogenc amb arbres i vegetació pròpia. 

Artana llinda amb el terme d'Onda, Betxí, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Alcúdia de Veo, Eslida, Nules Tales, tots pobles de la Plana Baixa a Castelló. 

Patro, Vanessa, Angels, Lourdes, Maria José, Maribel, Ramon, Toni, Juan, Antonio, Juan Miguel, Juan i Paco vam eixir des d' el punt de trobada, caminat pel camí d'Onda vorejat de camps d'oliveres ben conreades des de fa molts anys, moltes des de fa molts segles i que hui en dia encara donen el seu fruit, predominen les varietats,  Serrana d'Espadà i Farga, d'on extrauen l'or líquid tan preuat a les receptes de la Cuina Mediterrània. 
Cal destacar les construccions amb pedra seca per tot el terme, però sobre tot en les vessants abans d' arribar a Penya Parda on vàrem contemplar murs longitudinals d'uns 80 cm de gruix i 1,20m d'alçada i diferent llargària que conformaven habitacles per al ramat, límits entre parcel. les de pasturatge, aixoplucs per el ramat i habitatges temporals per els ramaders i aixoplucs per agricultors. 

Descendint entre pins i carrasques sureres que creixen en terres arenisques, podem contemplar els cingles de Penyes Altes o Penyes Aragoneses, però en arribar a l'àrea de lleure situada a la base, quedem meravellats per les imponents roques clevillades, que es mantenen fermes desafiant l'erosió i el pas del temps, ha valgut la pena arribar fins ací, de tornada encara ens admirem de poder abraçar la fortalesa de les oliveres mil.lenaries que   l'exquisit i  constant conreu dels habitants d'esta Vall, han fet possible durant tant de temps. 
Ànim i fins la propera . 







     

Fotografia: Antonio Martinez