diumenge, 21 de gener de 2018

07/01/2018 RUTA NAQUERA, PI DEL SALT PUJADA AL MONTCUDIO


Crònica per : Francecs Gimeno.







El darrer diumenge 7/01/2018, quedem a la Rotonda de la CV-310 i aparquen junt a la biblioteca municipal de Nàquera en C/ Vinyes Perdudes, després de fer una visita ràpida pels carrers de Nàquera en busca de la "redona de circumval·lació", mentre la resta de la colla desesperava per la tardança i la frescoreta del matí ja feia estona que animava a iniciar la ruta.

Un cop fetes les pertinents salutacions amb la corresponent bescollada verbal, això sí, -som una colla en contra de qualsevol mena de violència-, iniciem la ruta amb l'ajuda indispensable del GPS que Antonio, Fernando i molt sovint Llorenç, sempre tenen a mà i fan de guies imprescindibles en totes les rutes per molt prop de casa que estiguem.

Per la pista de l'esquerra en lleuger descens comencem a caminar cap al Fondo i en pocs metres ens trobem amb l'inici d'un itinerari botànic que explica les diferents plantes i arbustos que podem identificar a una i altra banda del camí, Murta-Myrthus Comunis-, Baladre- Nerium Oleander-, Lligabosc- Locinera Sempervirens-, Arítjol- Smila Aspera,  ara seguim per una senda en fort ascens fins el Mirador del Fenassar amb cartells explicatius de les muntanyes i barrancs del voltant.

La pista continua fent una circular per les vessants del Montcúdio ( 520 m), fins arribar a l'inici de la senda que sense dificultat pugem i en el pal de senyalització de rutes, decidim fer una parada per reposar forces i esmorzar mentre contemplem en 360º, des de la Mola de Segart fins el Montgó, Golf de València, L'Albufera, Llíria i Benaguacil, Serra i el seu castell,  la mar d'Alboraia, Massalfassar, La Creu, El Puig, i entre mos i mos, aprofitem per gaudir de les olives marcides i el vi de Lluis i Geno, torrons i llorencets de Tere i Llorenç, anous de la parada de Mª José, pestiños de Isabel, un àpat per celebrar les no-festes que tot@s i Fernando, Carmen, Lola, Jose, Antonio i Paco agraim el bon gust de fer viandes tradicionals.

Ara fent una variant de la ruta prevista, baixem per una senda recent amb mes desnivell fins arribar a la pista que ens mena al xicotet mirador del Salt de d'on podem contemplar el barranc i el sinclinal, la formació de plegaments orogènics.

Seguim per la dreta fins arribar al camí amb lloses de pedra de rodeno per a les rodes dels carros que en un temps ajudaven a treure les pedres, de la pedrera del Salt, on feien rastells, llambordes, i altres materials que se gastaven en la construcció de voreres, pavimentació de carrers, murs de pedra seca, com els que n'hi ha fets en la recuperació de la pedrera amb un pi centenari –Pinus Alepensis- i que volem que síga testimoni del pas de moltes generacions actives en la conservació del medi natural.

Baixant raonem de les pròximes rutes i de la Marxa Senderista de 2018 que pot ser se programarà passades les Falles i Pasqua, ens acomiadem fins la propera.  











     

Fotografia: Antonio Martinez

dilluns, 18 de desembre de 2017

17/12/2017 Faura la Creu Tabalet Romeu les Corbs


Crònica per :Antonio Martinez.






09.00 H, quasi en puntualitat anglesa eixíem del parking de poliesportiu de Faura. El primer contratemps que hem resolt ha sigut les absències dels guies habituals que ens porten per sendes salvatges i selvàtiques – encara que en discussions freqüents. Hem nominat a Ferrán per a guiar-nos a Mª Jose, Angel, Paqui, Pere, Lluis, Geno, Vicent, Encarna i Antoni; ens ha dirigit perfectament.

Abans d'aplegar a l'ermita del Bon Succés (Benifairó dels Valls), haguerem de sortejar alguns pins caiguts i trepar per uns riscs, continuem el nostre recorregut entre camps de tarongers fins aplegar al Col·legi el Tabalet.  Un poc més avant, comencem a llevar-nos roba, seguim la ruta per dins d'una sèquia de rec, pegats a la costera del Codovall. En 2.5 KMS d'ascens suau i continua, passem d'una altitud de 102 a 342 metros, i estem en la Creu de Quart, el punt més alt del nostre recorregut. Quasi estem a mitat de recorregut i és bon punt per esmorzar  alguna cosa en vistes al Golf de València. 




Reiniciem la marxa, descendint la creu per una senda curta i alguna cosa esvarallosa, de pedra i arena solta. Ens falta pujar als el Tabalet, el Pic de Romeu i els Corbs. Anem a recórrer la senda que puja i baixa (com tot el recorregut) i sense ser un “trenca cames”, si les va carregant, per les pujades i baixades i la calcigada inestable de la pedra i la gravilla. 

Per este tram, seguim veient la costa, la calderona i  els pobles del caixer del baix palancia i Sagunt, des del castell fins al port.

Passem per una zona incendiada en juny de 2016, abans d'iniciar la baixada al Pic dels Corbs, punt en el que trobem la baixada més complicada de tot el recorregut.
El temps ha anat avançant i decidim accelerar i atallar per a no aplegar més tart de les 2 de migdia; deixem la pujada d'anada i tornada al Pic dels Corbs per a atra ocasió. Continüem i en l'últim Km canviem la ruta prevista evitant els últims desnivells  per arribar a l'hora prevista que en més d'una casa ens esperen a menjar.

Fins la pròxima i el comentari final: en el canvi d'hora repetirem la ruta començant-la abans. 









     

Fotografia: Antonio Martinez

dilluns, 20 de novembre de 2017

19 11 2017 Soneja: Circular Lagura de la Dehesa peña de la Cagá, desde Azuebar


Crònica per : Felix Estrela.





Una vegada més el grup Xocainet ha organitzat una ruta acurada en temps, dificultat, horaris, ......xeeeee un goig!

Amb la guia magistral de Carlos el diumenge 19 de novembre varem fer la ruta “Soneja: circular Llaguna de la Dehesa, penya de la Cagà, des d'Azuebar”, Carlos, Alicia, Maria Jose, Lola, Antonio, Vicent, Empar i Fèlix.

La cita és a Gilet a les 8´30 hores, el tallaet conversa ràpida per no perdre el temps i cap el punt d'eixida als voltants d'Azuebar, aparcarem els cotxes just davant del corral de bous i vaques i Centre de plaques solars. Sorpresa.... una vaca acabava de parit un vedellet, açò va ser una expectació que no esperaven, fotos i endavant.


El camí és bo, amb la pujadeta necessària per guanyar nivell i arribada a la Llacuna – Balsa de la Dehesa -, pujada al mirador on podem observar la situació de sequera que estem patint, baixarem del mirador i al costat mateix hi ha un Pi monumental  a la vora del camí, on parem i reprendrem forces -esmorzaret-, aquest pi pinyoner (pinus pinea) és digne de la parada per la seua majestuositat. 

Durant tota la ruta seguirem gaudint del bosc mediterrani amb el pi com arbre predominant i un “sotobosc” amb: llentiscle, bruc, romer, coscolla, càdec, etc., la definició de l'ecosistema del bosc mediterrani diu que els hiverns son suaus i amb poques precipitacions, en aquest lloc s'està complint rigurosament i la sequera i les altes temperatures foren tònica general en la jornada.

La següent parada serà a la cantera de pedres de rodeno roig, on és  fabricaven “Ruejos” moles de pedra de rodeno, com a peça del moli per moldre el gra, trobarem moles a meitat de construir, i algunes pedres de grandària adequada per a la seua construcció, molt interessant.

Uns metres més endavant la senda s'obri a un clar amb una vista meravellosa de tota la vall, tornarem pels nostres passos i és pararem en “El arenal” una formació antiga llacuna dessecada i avui “humedal” estacional conformat sobre un substrat d'arenisca (que es feia servir per extraure arenes per a la construcció) avui conserva espècies botàniques característiques de les mallades de les zones humides. 



Acabarem de fer el recorregut  circular per tornar al lloc on tenim aparcats els cotxes, tornant a veure els cultius d'oliveres al tram final (actualment estan fent la collita amb aparells mecànics que ens van sorprendre). 








     

Fotografia: Antonio Martinez y Carlos Tabuenca

diumenge, 12 de novembre de 2017

05/Nov/2017 Trincheras de Villamalur


Crònica per Lluis Beltran .





Hui, 5 de novembre, complint la programació de les rutes del club Xocainet, ens avem convollat, Pere, Paqui, Ramon, Antonio, Paco, Vicent, Angels, Ferrran, Encarna, Geno i Lluis.

 Tocava trinxeres de Vilamalur. 

  Hem eixit a les 8 h de Gilet, per agafar la cv10 per a eixir a Onda i per la cv 20, direcció Artana, Tales, cv 205- cv 202, i hem arrivat a la plaça major de Vilamalur. trejecte de poc mes d'un hora.

 Feia bona fresqueta al dematí.

El itinerari es circulas de aproximadament 12 qm, de dificultat moderada, molt gratificant per quant trascorre per bosc de pins i sureres.


   
De gran interes ha segut descobrir l'entramat de trinxeres construides per les tropes republicanes al 1938, una gran obra d'ingieneria anomenada linia XYZ cavades a la muntanya iconstruits els parapetos amb pedra seca, que pretenia detindre l'avanç de les tropes de Franco en la marxa a Valencia.

  Una ruta per a recordar, sobretot Angels, pel bac que va caure. Bon esmorsar, bon vi, bona coca i millor companyia.











     

Fotografia: Antonio Martinez