dilluns, 9 de maig de 2016

07/05/2016 Aitana


Crònica per :Francesc Gimeno .





El dissabte 07/05/16, a les 7:30h iniciem el viatge en cotxes cap a Benifató a la comarca de La Marina Baixa en Alacant, es un municipi de 188 habitants, situat a les vessants de la Serra d'Aitana. 
El punt d'eixida es la Font de Partagat on aprofitem per esmorzar abans que res, gaudint del soroll de l'aigua
que xorra permanentment de tres canonades entre els xops, i del raig de vi que entre mos i mos, regalima per la gola  mentre contemplem la grandària de la imponent Serra d'Aitana que ens espera per a oferir-nos totes les meravelles i la saviesa de la natura que dia a dia, any rere any i durant segles i milers d'anys ha anat transformant i adaptant la vida de la flora i la fauna d'este magnífic paradís. Malgrat la presència  de l'home, que aprofitant els recursos i la situació estratègica, Aitana es el cim mes elevat d'Alacant, ha ocupat  per a establir bases de telecomunicacions, custodiades des de fa anys per l'exercit. 
Patro, Pepe, Angels, Ramon, Juan, Paqui, Pere, Mª Jose, Antonio, Ramon i Paco iniciem l'ascensió pel "Sender Botànic" que ens ofereix pletòric, tota la flora que la primavera escampa per tot arreu, a cada racó, en cada clevill, en la rocalla, en el cara sol, a l'ombria, a diferents alçaries, cada planta, cada arbust, cada arbre, sap quan te que florir, moure i donar fruits. Roselles, Sàlvia, Lletereta, Timó, Xara, Coixinet de Pastor, Lligabosc, Espí Albar, Moixera, Auró, Guillomo, ens acompanyen tot el camí i la boira intenta tapar-los mentre els acarona i els llava amb gotes d'elixir de vida. El rossinyol ens fa saber quin es el seu territori i ens vigila fins que arribem a la Font de Forata, la mes alta d'Alacant
i des d'on albirem el Pas de la Rabosa que comunica amb la zona de les simes mes fondes i alhora a mes alçaria del Sistema Bètic. Seguim la senda que en mena a la part mes alta, on tenim accés, junt a les instal.lacions de telecomunicacions i base militar. Tornem devers  el pal indicador de ruta cap a Benifato, per la mateixa carena sobre els imponents       penya-segats que envoltats de boira no amaguen el vertigen que ens produeix a l'aguaitar, ens agrupem per a sentir-nos prop i comencem a baixar entre coscolles, xares i la incipient pluja ens convida a aixoplugar-nos amb capes impermeables i prenem precaucions per a no esvarar sobre les pedres mullades, deixem la senda i seguim per la pista fins la Font de Partagat.




Ànim i fins la propera. 







     

Fotografia: Antonio Martinez, Pere Peiro, Ramon Morales, Pepe Sanchis.

divendres, 22 d’abril de 2016

02 de abril de 2016 RUTA MANZANERA BARRANCO DE LOS COCIOLES SIMA DEL PAUL, POBLADO DEL PAUL, MANZANERA


Crònica per :Francesc Gimeno.

El passat 2 d'abril ens acomboiarem de bon matí per quedar a Manzanera, Angels, Vicent, Aurora, Paula, Ma José, Lola, Ramon, Paco, Antonio i Paco. Aparcarem vora carretera prop del bar, on un bon cafè ens va posar enton@ts i tot seguit començarem a caminar deixant a les nostres esquenes el poble i seguint la ruta fluvial del riu albentosa, passant prop de la font del bombero i mes avant creuem el riu per una post passarel.la i anem per antics bancals de cultiu en direcció de la Balsa del Alcalde que recull l'aigua de pluja que baixa del Barranco de los Cocioles, continuem per una estreta senda seguint per les vessants que poc a poc en un continuat ascens ens porta a un tram de roca llaurada any rere any, per les fortes avingudes d'aigua, els rosers borts i els freixes ens acompanyen tot el camí i la Ontina perfuma els nostres passos, seguim per un tram de"cascajar"en ziga-zaga mentre busquem un bon lloc per pegar un mosset, parem en un ribàs prop de la Fuente del Avellano, des d'on podem contemplar la Sierra de Javalambre on es poden veure restes de neu i l'observatori astronòmic,  un abeurador i la llana enganxada a les coscolles, ens diuen que encara es manté la tradició ramadera des de fa molts segles per estes terres del Baix Aragó. 
Continuem el camí buscant la senda que ens porta a la Sima de Paul passant pel Corral de Barruntes, on podem comprovar per casualitat que la natura es resisteix a ser escodrinyada en la seua intimitat, utilitzant per part de l'home, aparells d'última generació, i descobrim una nova modalitat de pesquera en secà, rescat de "dron amb canya" que com no podia ser d' una altra manera, no piquen a la primera.  
Després d'observar en redó la fondària i la vegetació de teixos i possiblement freixes i per fora pins, resseguim la ruta intentant arribar per sendes poc definides, al poblat del Paul on entrem per la via pecuaria que te un abeurador al voltant del pou, una trentena de cases, la majoria rehabilitades per a ser segona residència d'estiueig i temporada de cacera, després de xarrar amb alguns habitants casuals, continuem pel GR cap al a carretera que va de Manzanera a Barracas, ens endinsem en un continu descens fins arribar pel Barranco de las Viñas a les proximitats de Manzanera, passant pels sequers de pernils, activitat prou arrelada i amb prou èxit segons els entesos degustadors d'este "producte nacional", creuem el pont sobre el riu Albentosa i prop de l'antic molí, el Portal de Abajo ens convida a fer un xicotet recorregut pels carrers i placetes fins arribar al bar on dinem. 
A destacar la sorprenent i a l'hora satisfactòria implicació en el desenrotllament de la ruta i les fotografies fetes per Aurora i Paula que esperem que haja estat satisfactòria per a elles i continue en noves ocasions. 
Ànim i fins la propera 






     

Fotografia: Aurora Pedro, Paula Torres, Antonio Martinez.

dilluns, 28 de març de 2016

13 03 2016 RUTA : ARTANA- PENYA PARDA- PENYES ARAGONESES.


Crònica per : Francesc Gimeno.



El passat 13/03/2016 vàrem quedar a les 8 del matí per anar a Artana una població d'interior a la Vall d'Artana envoltada per les muntanyes de la Serra d'Espadà, formades en el NE per roques grises de cal.liça i amb molts ribassos de pedra seca que ajuden a mantindre l'erosió i que formen bancals on abans predominava el cultiu de secà de garrofers oliveres i que hui estan plens de pi blanc i d' altres arbres i arbusts, i al S roques arenisques triàsiques de color negre rogenc amb arbres i vegetació pròpia. 

Artana llinda amb el terme d'Onda, Betxí, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Alcúdia de Veo, Eslida, Nules Tales, tots pobles de la Plana Baixa a Castelló. 

Patro, Vanessa, Angels, Lourdes, Maria José, Maribel, Ramon, Toni, Juan, Antonio, Juan Miguel, Juan i Paco vam eixir des d' el punt de trobada, caminat pel camí d'Onda vorejat de camps d'oliveres ben conreades des de fa molts anys, moltes des de fa molts segles i que hui en dia encara donen el seu fruit, predominen les varietats,  Serrana d'Espadà i Farga, d'on extrauen l'or líquid tan preuat a les receptes de la Cuina Mediterrània. 
Cal destacar les construccions amb pedra seca per tot el terme, però sobre tot en les vessants abans d' arribar a Penya Parda on vàrem contemplar murs longitudinals d'uns 80 cm de gruix i 1,20m d'alçada i diferent llargària que conformaven habitacles per al ramat, límits entre parcel. les de pasturatge, aixoplucs per el ramat i habitatges temporals per els ramaders i aixoplucs per agricultors. 

Descendint entre pins i carrasques sureres que creixen en terres arenisques, podem contemplar els cingles de Penyes Altes o Penyes Aragoneses, però en arribar a l'àrea de lleure situada a la base, quedem meravellats per les imponents roques clevillades, que es mantenen fermes desafiant l'erosió i el pas del temps, ha valgut la pena arribar fins ací, de tornada encara ens admirem de poder abraçar la fortalesa de les oliveres mil.lenaries que   l'exquisit i  constant conreu dels habitants d'esta Vall, han fet possible durant tant de temps. 
Ànim i fins la propera . 







     

Fotografia: Antonio Martinez

diumenge, 13 de març de 2016

06 de Març 2016 IV Excursió Poética a la Foradà


Crònica per : José Sanchis Ciscar


Un grup ben nombrós del Club de Muntanya Xocainet, procedents de València, Massalfassar, El Puig, Albalat, Gilet, Sagunt i Petrés (representat per les més altes esferes) i convocats pel Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, el diumenge 6 de Març vam acudir a la IV Excursió Poética a la Foradà, a la Vall de Gallinera.
Unes dades geogràfiques i històriques per a situarnos:
La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà Benitaiala,  Carroja,  Alpatró,  Llombai i Benissili. 
És una de les valls de l'interior de la Marina Alta (Valls de Pego), allargada en forma de corredor amb direcció nord-est sud-oest, en el qual té el seu naixement i discorre el riu Gallinera, que està envoltat per muntanyes: la Serra de l'Almirall, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada.
Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els àrabs ocuparen durant quasi sis segles aquestes terres. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), la Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, a qui pertanyia aquest territori, va portar de Mallorca, 150 famílies per a repoblar la vall. Les conseqüències d'aquest fet, foren contades pel botànic Cavanilles de la següent manera: "Encara es veu l'origen de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recinte deliciós".
Poc després de les nou del matí deixarem els vehicles a Benisivà, des del qual accedirem a peu pujant unes escales a Benitaia, punt d’inici de l’excursió.
A la rodalia de Benitaia trovem les ruïnes del Convent franciscà del segle XVIII. Hui dia només podem veure, envoltats per uns murs recents, xiprers i les estacions del calvari, algunes ruïnes, algun fragment dels murs originals i una antiga i preciosa font de dos canons amb la data de 1741 obrada en pedra.
Aquí es produeix una alineació solar els díes 8 de Març i 4 d´Octubre, coincidint amb la festivitat de Sant Francesc d´Assís. Els rajos de sol s´introdueixen per la Foradà i il.luminen el lloc on antigament es trobava el convent.
El sender ens durà fins la cresta de la serra, des de la qual les vistes ja comencen a ser com a mínim molt interessants. Veiem com afortunadament, i poc a poc, el paratge va recuperant-se del terrible incendi de l'any passat. 
Arribats a una era ens oferiren un esmorçar de sobrassada (amb mel o sense) i una copeta de cava, amenitzat pel Grup de Dances de Pedreguer que al ritme de tambor i dolçaina ens ballaren unes quantes peces de les nostres cançons populars.
Abans de deixar l´era, una llegida de poemes per part de xiquets i xiquetes ens diu que el futur está assegurat.
Amb la Foradà ja enfront, verem un abric als peus de la penya Alta tapiat d'obra. Es tracta de la Cova Obrada del Moro,  un abric natural que va ser tapiat amb un mur d'obra per tal d'aprofitar-lo com a corral. Al mur es troba una menuda finestra des de la qual tenim una insòlita vista de la Foradà. 
Aquí una bella Odalisca ens oferí una sugerent Dança del Ventre. Un bon grapat de dàtils ens fèren la ruta més lleugera.
 Tornarem cap a la cresteria de la serra, en direcció oest. Passarem junt un derruït corral i caminarem junt un antic mur de pedra, amb la vista ficada a la Foradà. 
Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des del cim són espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d'Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista.
"No m'importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar a un príncep de l'Islam", boniques paraules que segons una llegenda va pronunciar abans de ser expulsat l'últim príncep musulmà de la vall. I és que la Gallinera és un lloc únic a la nostra geografia, i la serra Foradà el màxim exponent de la seua bellesa.
Un indret meravellós, ideal per fer les fotos de rigor i també continuar amb la llegida de poemes.
La baixada, molt pronunciada per un camí de ferradura, ens torna al poble de Benissivà, a prop de les dos i mitja, hora perfecta per pendre unes cerveses abans del dinar al Bar La Placeta.
Una espectacular Olleta de blat i unes postre caseres de carlota ens serveixen per a recuperar les forces gastades en l´excursió. Com teníem a la taula del costat als musics i balladors de Pedreguer i la dolçaina de Tonet el de L´Alquería Blanca van ser l´excusa perfecta perque Pere i Paqui ballant pasdobles i després Ramón a les dances deixaren ben alt el pavelló dels pobles del Nord.
Abans de despedirnos de la Vall, una visita a la fantástica Casa Gallinera, una casa rural molt ben restaurada. Vam aprofitar l´Olivera dels Desitjos per deixar els nostres a les seues branques.
I a les sis de la vesprada donarem per acabada aquesta magnífica excursió, que ens deixà moltes ganes de repetir l´any vinent.




     

Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 9 de març de 2016

28 de Febrer IV Marxa Senderista Gilet 2016.


Crònica per : Francesc Gimeno



El passat diumenge 28/02/2016, ens vàrem aplegar a la plaça de Gilet per gaudir un any mes, d'una jornada plena de sorpreses caminant per les sendes i barrancs del seu terme.

Després d'un lleuger desdejuni, gentil.leça de l'Ajuntament de Gilet i d'un breu sorteig de material romanent del cmxocainet, comencem caminant pel carrer de la Morera, José Melchór, Gil Sendra i eixim del casc urbà per una senda que travessa antics bancals de garrofers i oliveres que hui en dia estan col.lonitzats per pins, argelagues, llentiscles, romers, brucs d'hivern i d'altres espècies arbustives pròpies del bosc mediterrani.

Passem el Coll de les Penyetes i en un lleuger descens, creuem la carretera de Sant Esperit, buscant la Font del Senyor que deixem a la dreta, continuem per una curta pista fins aplegar a un estret corriol que recorre la carena de roca cal.liça, on l'espart, l'espí, el ginebre i el romer, comparteixen habitat amb el pi, tot seguit albirem dalt de les roques de rodeno la creu, que dona nom a la muntanyeta i que es un referent en els cims que encerclen la Vall de Toliu, on es troba ubicat el convent franciscà de Sant Esperit des del segle XV.

La senda puja en fort ascens entre lavandes, paleres, xara blanca, botja, llentiscle, al.ladern, margallons, que han afermat la sorra d'arenisca entre els cudols de roca que els picapedrers van deixar al voltant de les pedreres abandonades fa mes de 50 anys. En arribar dalt, podem veure tot el litoral des d' Almenara fins a Cullera i la silueta del Montgó i la resta de cims de la Calderona, Xocainet, la Penya, Penyes de Cook on es troba l'abric amb l' Ídol Oculàt pintura de l'Edat de Bronze. Puntal de l'Aigua Amarga, Pic de l'Aguila, El Palleràs, Penyes de Guaita, Muntanyeta de la Bassa d'En Pina, la Mina, El Salero, El Romeral, la Ermita, totes en el terme de Gilet i algunes col.lindant amb els termes de Sagunt, i Albalat dels Tarongers.

Baixem per la senda de tota la vida, envoltada de brucs blancs, ginebres, llentiscles, arborçers, lligabosc, arítjol, coscolles, murta, en aplegar a la pista a pocs metres creuem el barranc de Xocainet, buscant el camí que en lleuger ascens ens mena cap a la Font de Sant Nicolau que rep les aigües de pluja de les vessants, aigua molt preada durant molts anys i que junt a d'altres fonts, abastien el convent i on podien beure els caminants i visitants de la Vall de Toliu.

En arribar a la zona de paellers i aseos, busquem una taula prou solellada per a pegar un mosset i reposar forces, els mes menuts aprofiten les instal.lacions de jocs x gaudir mes del bon dia i de l'entorn.

Seguim la ruta per la Vidriera, travessem el camí d'arriers, el barranc que ve de la Calderona i que mes avall s'anomena Barranc de la Maladitja i fem cap a la senda que puja a la Bassa Enpina, en arribar, voregem les instal.lacions del pou que te la particularitat que seguint les indicacions d'un saurí, va aconsellar i assegurar que hi trobarien aigua i que fins el moment i des de fa uns catorze anys no ha faltat quan s'ha necessitat.

Baixem pel barranc de la Bassa Empina, amb bancals i ribassos escalonats que aprofitaven les terres d'allau i l'aigua de la pluja per el cultiu d'oliveres i garrofers que encara podem vore, girem a la dreta per buscar el depòsit d'aigua potable i des d'allí baixem cap el Barranc Balau i per l'antiga vinya del tio Silvestre, baixem i travessem el Barranc del Racó i en arribar a la pista del Racó, tombem a l'esquerra per iniciar el corriol que en ziga-zaga s'enfila cap amunt fins aplegar al coll de la Muntanyeta de la Mina, baixem per una estreta i empinada senda fins el Barranc de la Maladitja, per el camí del camp de futbol caminem per asfalt per l'antic barri del Ventorillo, continuem per el camí de les oliveres de la Rambleta, antic cementeri àrab, torre del segle XVI, plaça de l'Esglèsia, plaça Rei

Jaume I, i completem el recorregut en punt d'eixida antigament anomenada plaça de la Libertad i huí Verge de l'Estrela.

Volem agrair la participació i la col.laboració de Tot@s per fer possible un any mes la posada en valor i el respecte dels senderist@s per els recursos naturals que ens envolten i tanmateix per la solidaritat amb el banc d'aliments.



ANIM I FINS LA PROPERA.




     

Fotografia: Sara, Palmi Ros y Antonio Martinez

dijous, 3 de març de 2016

06 de febrer : Chelva, Penya Cortada, Ruta del Aigüa


Crònica per : Antonio Martinez Lopez




Eren les 8:00h del matí i dissabte 6 de febrer quan eixiem camí de Chelva des d'el Monestir d' El Puig els onze components d'aquesta excursió.
El programa del día passaba per fer caminant la ruta de l'Aqüeducte de Chelva, Penya Cortada, Ruta del Aigüa, Barri Arab, dinar a Chelva i fer parada de Carnestoltes del Villar del Arzobispo abans de concloure l'excursió.
Eixim de Chelva per el CV-346 camí de la plaça de bous, vorejant el cementeri buscant el PR-V- 92; en este punt el nostre amic Pepe ens deixa per fer la ruta pel seu compter i veriuar tots els racons del poble.

A uns 4 Km arrivem a l'Aqüeducte Romà de 36 mts de llargaria, 33 mts d'alçada i 2'1 mts d'amplaria per a poder creuar. Arrivem a la Penya Cortada ( de 25 mts d'alçada ) i travessem el tunel i sèquies, que des d'els seus finestrals i obertures, ens dixen anar veien al fons, el barranc del gat. Atravessada esta impresionant obra que canalitzaba les aigües del riu Tuejar, arrivem a un area de lleure amb uns bancs i taules que per estar ocupades, no utilitzem peró aprofitem l'indret per parar a pegar un mosset abans d'arrivar a Calles, en este punt hem coincidit amb algunes excursions programades  que tant de moda estan  ara i el ben cert que de fet en aquest trajecte, ens hem creuat amb  coneguts/es d'uns i d'altres.

Seguim buscant per la ruta de l'Aigua, i fem un xicotet ascens per vore alguns tunels mes, pero per obres o solsides, no podem passar.
Travessem un pont sobre un rierol que creguèm que es el Barranc d'Alcotas, seguim baixant i pujant un sender escalonat avancem fins arrivar a Calles.
Sense entrar en el poble seguim les marques grogues i blanques i tornem a Chelva, caminant en paralel al riu Tuejar, ens crida l'atenció la devastació de l'arbreda de ribera, segurament afectada per l'incendi que va patir en 2014.

Amb 12 Km recorreguts entrem a Chelva per el Barri Morisc de l'Arraval, Barri Jueu, fins arrivar a la plaça de  l'Ajuntament on hem reservat per a dinar, i despres anar a Villar de l'Arzobispo a vore el Carnestoltes, la quema del Chinchoso, el entierro de la Morca i tornar aviat cap a casa, car demà col.laborem en el I ADT Trail 2016 d' Albalat dels Tarongers.
Anim i fins la propera.




     

Fotografia: Antonio Martinez
Traducció : Francecs Gimeno   

dijous, 11 de febrer de 2016

IV Marxa Senderista de Gilet


Ja està ací una nova edició de la Marxa Senderista de Gilet, que es celebrarà el pròxim 28 de febrer de 2016, a les 08:30 hores.

La Marxa Senderista de Gilet està organitzada pel Club de Muntanya Xocainet, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gilet

La Marxa Senderista de Gilet és una prova NO competitiva, que pretén fomentar el senderisme i al mateix temps poder gaudir en família o entre amics de paratges amb un gran valor ecològic, enmarcats dins del Parc Natural de la Serra Calderona, en la província de València. També volem aprofitar per a donar-vos a conèixer el nostre poble. 

La IV Marxa Senderista de Gilet, té un traçat circular de 11,500 Km de dificultat mitjana amb un desnivell positiu acumulat de 540 m. L'altitud mínima és de 84 m (Plaça Verge de l'Estrela) i l'altitud màxima es de 324 m (alt de la Creu). El lloc de l'eixida i de l'arribada estarà situat en la Plaça Verge de l'Estrela de Gilet.

Per a completar el recorregut s'ha estimat una velocitat mitjana d'uns 4 km/h, sent el temps aproximat per acabar la marxa d'unes 3:00 hores més el temps de parada per esmorzar. També s'ha estimat que el ritme més lent de la marxa siga de 3 km/h, sent el temps previst per acabar d'unes 4:00 hores més el temps de parada del esmorzar. Està previst fer una parada per esmorzar d'uns 30 minuts al arribar al àrea recreativa de Sant Esperit (Km 5), on podem trobar fonts, vestuaris, WC, taules i bancs, jocs infantils, paellers... 

Les inscripcions es podran realitzar a través de la pàgina web:



L'import de la inscripció s'estableix en: 
  • Federats: 2 € 
  • No federats: 3 € 

En la IV Marxa Senderista de Gilet volem aconseguir realitzar una Marxa Eco-Solidaria:
  • Marxa Eco-Responsable: Una part de la vostra inscripció (0,55 €), serà destinada per a l'elaboració d'un Fons Ecològic, que serà destinat per a la recuperació i neteja del nostre entorn natural.
  • Marxa Solidaria: Al igual que en les pasades edicions, podreu fer el vostre donatiu aportant un quilo d'aliment no perible per participant (arròs, pasta, llegums, llandes de tonyina, tomaca triturada, llet, ect.) que s'encarregarà d'arreplegar l'organització. Aquests aliments seran donats al Banc d'aliments de l'Ajuntament de Gilet.

Tota la informació de la IV Marxa senderista de Gilet la teniu al següent enllaç (feu click en la imatge):


Vos esperem.

dimecres, 20 de gener de 2016

Mas de Noguera, cova Cedanya,pou de Cerdanya,Mas de Noguera 10/01/2016


Crònica per : Francesc Gimeno.




EL passàt diumenge 10 de Gener ens vàrem aplegar al Mas de Noguera per  fer una ruta pel terme de Pina de Montalgrao.
El grup de senderistes formàt per, Carlos, Alicia, Llorenç, Tere, Vicent, Angels, Patro, Ma Jose , Lola, Ramon, Antonio i Paco vàrem eixir des d'el Mas de Noguera seguínt el track gravat per Ramón i que coincidia amb  el PR-CV 63.4 i la vereda de la Molinera, que per una pista i una senda amb ziga-zaga amb lleuger desnivell  ens mena fins la boca de la Cova Cerdaña, cova que amaga alguns secrets que pronte podem comprovar aguaitant des de fora i amb molt mes detall, recorreguent tots els racons, que a plena llum natural que entra per la boca mes gran i menys accesible com aquells que amb un bona llum frontal anem descobrint amb fruidesa. 
Les formacions calcàrees ens deixen perplèxes de la constancia i del respecte dels pobladors que han estimat la cova, tant que ha estat triada com a última morada de un combatent de la darrera Guerra Civil.

Resseguint el corriol del PR-CV 63.4    contemplém dalt de les roques unes cabres que vigilen les nostres passes i mes avant un ramat de cabres salvatges, acostumades a compartir el seu territori amb essers respectuosos amb l'entorn, continuen buscant el millor pasturatge que la especial climatología d'este hivern, fa creixer per les vessants.


La constant força del vent en estos paratges, ha fet possible dins del limits de la propia Natura, la convivència de les energies renovables i el respecte a la flora i la fauna, malgràt el remor i l'impacte visual que els aerogeneradors transmeten al seu voltant.
Després de passar amb certa precaució per damunt de les processionàries que estan maldant els pins, arrivem al pou i abeurador de la Cerdaña, tot seguit arrivem a les instal.lacions dels gegants molins que hui en dia deixarien bocabadat a en Quixot que pense que no gossaría d'enfrontar-s'hi, molts de nosaltres tampoc restàrem massa tranquils caminant pels seus dominis.
Des del Mas de Collado, baixem amb molta precaució per un sender molt costerut i en arrivar al barranc, un camí mes fàcil ens mena de tornada al Mas de Noguera, i ens acomiadem com de costum fruint i comentant fins la próxima.


     


Fotografia: Antonio Martinez