dimecres, 15 de març de 2017

12 de marzo Espadella Barrc Carboneres penya saganta barrc piqueta espadella.


Crònica per :Felix Estrela .





El diumenge  12 de març 2017, 14  membres de la colla Senderista del Club de Muntanya El Socainet ens arreplegarem al Prat del Rei del Puig i Gilet a les 7'30 hores per eixir cap a Espadilla punt de trobada per fer la Ruta Espadilla - Penya Saganta (723 m. ). esta ruta circular té la seua eixida i tornada en aquesta petita i bonica població de la comarca de l'Alt Millars. La ruta ha estat guiada pel company  Carlos, que ha fet un treball molt acurat, “vítol” a Carlos Tabuenca

Espadilla és d'origen àrab, el rei Zayd Abu Zayd, que s´havia convertit al cristianisme, va fer donació d'aquest municipi a l'arquebisbe de Tarragona. Després de la reconquesta va pertànyer a la baronia de d'Arenoso (1242), casa ducal de Gandia (1355), ducat de Villahermosa (1471). Fou lloc de moriscos formant part de “la hijuela” de Vall d'Uxó. A una rajoleta que trobem a una pared al poble diu  “Partido de Lucena” el que ens dona a entendre que pertanyia a l'extens terme de Llucena.

Espadilla s'assenta de manera abancalada sobre les vessants d'una muntanya als peus del riu Millars, i que l'observarem no més enfilar la carretera d'arribada, després del recorregut en cotxe des del Puig i Gilet en sentit Onda (CV - 20), este curs d'aigua transparent que travessa tot el terme municipal i que podíem observar tot el recorregut de la ruta, donant un colorit al paisatge immillorable.

La ruta eixirà de la població seguint els seus carrers empinats, per fer un recorregut d'uns 12 Km aproximadament, pujada pronunciada, però en bon estat, veurem els perfils del castell i la Penya Saganta a més altura una bona estona, objectiu de la primera part del recorregut és arribar a la Penya Saganta, gaudirem tot el recorregut de la vegetació: pins, carrasques, ginebre, Jara, timonet, romer en flor, etc., i el que ens va fer estrany per la seua frondositat i proliferació “el fenoll “. 

La primera parada obligatòria per “repostar” forces amb l'entrepà, i arribarem així al desviament que és troba quasi a la mateixa altura que el cim, este encreuament té una senda d'anada i tornada a Penya Saganta. Hem fet fins aquí meitat del recorregut, a partir d'aquí amb una miqueta de pujaeta inicial, comença la baixada pronunciada cap a Espadilla, tornant a veure els perfils del Castell, i els penyasegats de la Penya Saganta, per a divisar finalment un altra vegada la població penjada a la muntanya i el seu curs fluvial que la voreja.

La tornada a Espadilla la fem amb ganes de refrescar, i agafar forces que hem deixat a les pujades i baixades de la ruta, ha estat una meravellosa eixida a la muntanya, per la seua climatologia de la jornada i el paisatge, com sempre també  pel gust de compartir camí amb companyes i companys d'allò més bons, i som acollits pel únic bar de la població i la familia que ho regenta, al que gaudirem d'encisam, espencant, entrepans, cacaus, olives partides,  dinar de germanor, celebrant així mateix la coincidència dels aniversaris de Ferran i Empar, pel que acabarem el dia entonant “aniversari feliç..... menjat tot el pastis........”




Fins a la propera ruta






     

Fotografia: Felix Estrela, Antonio Martinez

dilluns, 6 de març de 2017

PRV-214 SANT MATEU – OLIVERES MIL.LENÀRIES I RACÓ DEL FRARE


Crònica per :Pepe Sanchis.





El diumenge 5 de MARÇ,  10 membres de la Colla Senderista del Club de Muntanya El Xocainet ens arreplegarem a La Pinada de Gilet per tal de fer aquesta ruta circular que partint de Sant Mateu ens portaria fins al Racó del Frare.
Paco, Antonio, Alejandro, Lola, Mª José, Ramón, Vicent, Angels, Patro i Pepe, vam deixar els cotxes una vegada passat San Mateu al Camí Vell de Morella. Sempre dirigits per Ramón, vam començar la senda que ens portaba per camps d´espectaculars oliveres mil.lenaries i ametlers en flor fins a lo més alt d´unes muntanyes que des d´el pla es veien amb amples ondulacions horitzontals.

Una vegada acabat d´esmorçar al costat d´una construcción de pedra seca característica de les terres de l´interior de Castelló, vam agafar forces per fer la pujada més complicada de l´excursió: El Racó del Frare i les Coves dels Ermitans que desde lluny es presentaven amb el seu color rojenc en la capçalera d´un barranc tancat i format per desplomes de roques calcàries.




Ahí vam tindre la major dificultat : dalt del tot ens esperaba una trepada per cable (no gens difícil per a uns consumats senderistes com es la nostra colla).
 La senda ens portaba pel costat del Mas d´En Coll (1796) format per tres cases en ruïnes, però  on encara es veien restes del forn i del pou, així com la distribución de les habitacions del seus habitants i els corrals per al ramat.  Una vida molt dura que portà al desplobament d´aquestos masos als principis del segle XX.
La tornada va resultar complicada, amb pujades i baixades per barrancs on els matolls i els pins dominaven antics bancals ja abandonats. Com que eren més de les 14 h. i passavem pel costat, vam parar a dinar en la Font de Morella, prop d´on teníem els cotxes a l´ombra de unes oliveres.

Al acabar vam fer una visita al centre històric i monumental de Sant Mateu, población capital del Maestrat de l´Ordre de Montesa, fundada l´any 1237 per l´antiga Ordre de l´Hospital. Comta amb una bonica plaça Major porticada, diversos palaus del anys d´esplendor medieval i una Esglèsia Arciprestal amb un pòrtic románic i un de gótic i un campanari exempt octogonal de 32 metres d´alçaria.
En definitiva, una molt bona ruta, tot i encetant l´oratge primaveral, que ens dóna empenta per a seguir gaudint del senderisme per les nostres benvolgudes terres valencianes.




     

Fotografia: Antonio Martinez

dissabte, 4 de març de 2017

V MARXA SENDERISTA DE GILET.


Crònica per :Francecs Gimeno .





DESPRÉS DE VARIES SETMANES DE  PREPARATIUS, HA ARRIBAT EL DIA 26 DE FEBRER DATA DE LA  V MARXA SENDERISTA DE GILET.



A LES 7:00H DEL MATÍ ELS SOCIS I MEMBRES DE LA DIRECTIVA DEL CMXOCAINET I ELS COL.LABORADORS DE L'ASOCIACIÓ SOLIDARIA D'ALIMENTS, COMENCEN LA DIADA, QUE ESPEREN SIGA AGRADOSA I PLENA DE BONES SORPRESSES. 

PREPAREN CAIXES PER ORDENAR ELS PRODUCTES DE LITRE SOLIDARI QUE ELS PARTICIPANTS INSCRITS ANIRAN DEPOSITANT ABANS DE L'INICI DE LA MARXA PREVIST A LES 8:30H. MENTRE S'ACABA DE PREPARAR LA POCIÓ MÀGICA, NECESSARIA PER GAUDIR COM CAL DEL RECORREGUT , QUE NATI, UNA EXPERIMENTADA I SABIA GILETANA HA ELABORAT ACURADAMENT, TALLEM LES COQUES, COMPLEMENT INDISPENSABLE PER ASSABORIR LA XOCOLATA, TANMATEIX ENLLESTIM L'APARELL ADIENT PER TREURE-LI EL SUC A LES 10 ARROBES DE TARONJA QUE ENS AJUDARAN A REVISCOLAR DESPRÉS DE RECORRER EL 12 KM DE LA RUTA QUE ENGUANY HEM TRIAT I SENYALITZAT AMB CINTES ROGES I BLANQUES.



A LES 8:30H DES DE LA PLAÇA DE L'ESTRELA, COMENÇA LA MARXA,  DESPRÉS DE RECORDAR QUE NO ES TE QUE NOTAR PER ON HAN PASSAT LES 170 PERSONES PARTICIPANTS I QUE LA MUNTANYA TE QUE ESTAR MILLOR QUE LA HEM TROBAT QUAN ACABEM EL RECORREGUT. 
UNA COLLA DE JOVENETS SENDERISTES GUIATS PER RAMÓN AL CAP DE LA MARXA, OMPLIN EL CARRER DE LA MORERA, P JOSÉ MELCHOR I P. GIL SENDRA I IMPRIMIXEN UN RITME QUE PERMET QUE ELS PARTICIPANTS FORMEN UN CORDÓ MULTICOLOR QUE SEGUIX EL CORRIOL
DE LES PENYETES QUE DESPRÉS D'UN LLEUGER ASCENS, BAIXA TRAVESSANT EL BARRANC DE LA MALADITJA I S'ADRESSA CAP AL RACÓ ON TRAVESSA EL BARRANC DEL RACÓ I MARXEN PER L'ANTIGA VINYA DEL TIO SILVESTRE ON UN PÍ VERT TOMBAT PEL FORT VENT LLUITA PER REVISCOLAR, SEGUIM ENTRE GARROFERES I PINS I TRAVESSEM EL BARRANC BALAU I PUGEM FINS EL TRENCADIS EN URB. VALL DE SANT ESPERIT CERCANT EL DEPÒSIT D'AIGUA POTABLE QUE REP LES AIGÜES DEL POU DE LA BASSA ENPINA SEGUIM LA SENDA PER LA DRETA I BAIXEM PER INCIAR L'ASCENS DEL BARRANC DE LA BASSA ENPINA FINS EL POU QUE RODEM PER L'ESQUÈRRA I DES D'UN BANCAL SUPERIOR PODEM ALBIRAR LA PENYA, XOCAINET, LA CREU, EL PIC DE L'AGUILA I A LA DRETA PONERA, CASTELL DE SAGUNT I EL LITORAL HUI ENTERVOLIT. 

UNA SENDA EN LLEUGER DESCENS ENS MENA CAP A L'URB. LA CALDERONA ON TRAVESSÉM EL BARRANC DE LA MALADITJA EN LA PART MES ALTA I AGAFEM LA PISTA DEL GR-10 ,-QUE VA DES DE PUÇOL A LISBOA TRAVEESANT TOTA LA PENÍNSULA IBÈRICA-, QUE ENS PORTA FINS EL MONESTIR DE SANT ESPERIT I LA FONT DEL BEATO NICOLAS FACTOR, ON ESTÀ PREVÍST L'ESMORZAR EN UNES TAULES ENTRE EUCALIPTOS CIPRERS I GARROFERES.  

DESPRÉS D'UN XICOTET MOSSET, SEGUIM PER L'ESQÈRRA DE LA FONT BUSCANT LA PISTA PER DALT DE L'HORT DE FORA AMB OLIVERES, GIRÉM A L'ESQUERRA I PASSEM PER BAIX D'UN PÍ VERT TOMBAT PEL VENT SEGUÍM PER LA PEDRERA I PASSEM PEL BARRANC DE XOCAINET I PER LA PISTA ENLLAÇEM A LA DRETA AMB L'ANTIGA SENDA DE LA CREU PER PEDRES DE RODENO I CUDOLS D'ANTIGUES PEDRERES ENTRE  PINS, LLENTISCLES, LLIGABOSC, ARBORCERS, I PALERES ENS PORTA AL REPLANELL DE SORRA DES D'ON PODEM ENDEVINAR LA CREU ENTRE PINS DE RODENO, BRUCS D'HIVERN, GINEBRES, ARBORCERS.  
ARA GIREM A L'ESQUERRA PER LA SENDA ENTRE ESTEPES, ALADERNS, MARGALLONERS, FINS ARRIBAR A LA ZONA CREMADA FA UNS ANYS ON HAN REBROTAT LES ALBAIDES, ESPARREGUERES, GARROFERS, OLIVERES, ARBORCERS, MARGALLONS I VEIEM ENTRE ELS PINS I LA VEGETACIÓ QUE L'ENVOLTA AL DRAC DE LA CALDERONA QUE VA SER UNA PROPOSTA PER RECUPERAR UNA PEDRE FORJA I  D'ALTRES HAN ANANT COMPLETANT L'ACTUAL FESONOMÍA DEL ASPECTE EXTERIOR QUE ARA PODEM CONTEMPLAR . 

DAVANT NOSALTRES VEIEM L'IMPONENT MUNTANYA DE LA PENYA QUE ENS CONVIDA A CONTINUAR PEL CORRIOL QUE EN ZIGA-ZAGA I COSTERA AMUNT VA GUANYANT ALÇARIA I ENS MENA A LA PART MES ALTA ON L'INCENDI VA ARRIBAR I QUE EL VENT DE PONENT VA PROCURAR QUE NO AVANÇARA CAP A LA MUNTANYA DE XOCAINET I LA RESTA DE MUNTANYES, TRAVESSEM L'ÚLTIM GARROFERAL QUE PER ESTAR TREBALLAT ES VA LLIURAR DE LES FLAMES, BAIXEM PER LA PISTA EN ZIGA-ZAGA FINS ELS DEPÒSITS I EL CARRER EN CUL DE SAC ON COMENÇA LA SENDA ON  EL FORT VENT VA TOMBAR TOTS ELS PINS AFECTATS PEL TOMICUS FA UNS ANYS I QUE ARA LA BRIGADA FORESTAL HA COMENÇAT A TALLAR PER PODER PASSAR ELS SEDERISTES.  
EN ARRIVAR A L'URB. DEL PLÀ DE LA VENTA, TOT EL RECORREGUT EN EL TRAM FINAL EL FEM XAFANT ASFALT I UNA VEGADA EN EL CARRER SANT MIQUEL GIREM A LA DRETA PEL CARRER VALÈNCIA, P. JOSE MELCHOR, PLAÇA FRANCISCO GIL I ARRIVEN ELS PRIMERS SENDERISTES A LA PLAÇA DE L'ESTRELA DESPRÉS DE 4 HORES DISFRUTANT DE L'ORATGE, DELS MAGNIFICS INDRETS PER ON HEM CAMINAT I ARA ELS COL.LABORADORS ENS OFERIXEN SUC DE TARONJA RECENTMENT ESCORREGUT QUE ENS AJUDA A REVISCOLAR I COMENCEM A REPARTIR ELS OBSEQUIS QUE EL CLUB DE MUNTANYA XOCAINET, TE PREPARATS PER ALS 20 PARTICIPANTS QUE HAN TINGUT LA SORT I QUE VAN ARRIVANT POC A POC. 
DONEM LES GRACIES ALS COL.LABORADORS I  A TOT@S ELS SENDERIST@S PER CO.LABORAR AMB L'ASSOCIACIÓ SOLIDÀRIA D'ALIMENTS DE GILET, I SI VOS HA AGRADAT LA V MARXA SENDERISTA DE GILET, ESPEREM QUE ENGUANY QUE VÉ TORNEU A VINDRE I TRIAREM UN RECORREGUT QUE VOS FAÇA GAUDIR DE LA MUNTANYA AMB GERMANOR I RESPECTE AMB LA NATURA. 

ANIM I FINS LA PROPERA.





     

Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 8 de febrer de 2017

V Marxa Senderista de Gilet




Ja està ací una nova edició de la Marxa Senderista de Gilet, que es celebrarà el pròxim 26 de febrer de 2017, a les 08:30 hores.

La Marxa Senderista de Gilet està organitzada pel Club de Muntanya Xocainet, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gilet

La Marxa Senderista de Gilet és una prova NO competitiva, que pretén fomentar el senderisme i al mateix temps poder gaudir en família o entre amics de paratges amb un gran valor ecològic, enmarcats dins del Parc Natural de la Serra Calderona, en la província de València. També volem aprofitar per a donar-vos a conèixer el nostre poble. 

La V Marxa Senderista de Gilet, té un traçat circular de 11.5 Km de dificultat mitjana amb un desnivell positiu acumulat de 545m. L'altitud mínima és de 84 m (Plaça Verge de l'Estrela) i l'altitud màxima es de 314 m (Balcó de la Penya). El lloc de l'eixida i de l'arribada estarà situat en la Plaça Verge de l'Estrela de Gilet.




Per a completar el recorregut s'ha estimat una velocitat mitjana d'uns 4 km/h, sent el temps aproximat per acabar la marxa d'unes 3:00 hores més el temps de parada per esmorzar. També s'ha estimat que el ritme més lent de la marxa siga de 3 km/h, sent el temps previst per acabar d'unes 4:00 hores més el temps de parada del esmorzar. Està previst fer una parada per esmorzar d'uns 30 minuts al arribar a la Font del Beato (Km 6.1)

Les inscripcions es podran realitzar a través de la pàgina web:

https://sportmaniacs.com/es/services/inscription/v-marxa-senderista-de-gilet


L'import de la inscripció s'estableix en: 
  • 4 € 

En la V Marxa Senderista de Gilet volem aconseguir realitzar una Marxa Eco-Solidaria:
  • Marxa Eco-Responsable: Una part de la vostra inscripció (0,55 €), serà destinada per a l'elaboració d'un Fons Ecològic, que serà destinat per a la recuperació i neteja del nostre entorn natural.
  • Marxa Solidaria: La V Marxa Senderista de Gilet té un caràcter solidari, i al igual que en les pasades edicions, vos tornem a demanar la vostra col·laboració, podreu fer el vostre donatiu aportant un litre d'aliment no perible per participant o d’aseo personal, que s'encarregarà
    d'arreplegar l'Organització en el moment previ al començament de la marxa, en el lloc habilitat a tals efectes. Aquests aliments seran donats a l’ASAG - Associació Solidària d'Aliments de Gilet..
Vos esperem.

diumenge, 11 de desembre de 2016

01/12/2016. Assemblea anual exercici 2016

El passat dijous 1 de novembre va tenir lloc l'Assemblea anual del Club on es va acordar els següents punts:

  • La quota anual del exercici 2017 serà de 10 €.
  • La Marxa Senderista de Gilet serà el pròxim 26 de febrer.
  • El dia 26 de març farem el sender cultural al voltant del Castell de Sagunt.
  • La jornada de neteja de la muntanya serà el 26 de maig.
  • El 8 de juliol i el 5 d'Agost farem les marxes nocturnes.
  • El 9 d'octubre la VII VTG 2017.

També es va parlar de fer un esforç per part de tots per intentar que cada dia siguem i participem més en les diferents eixides que fem i per a ells tornarem a col·locar cartells en diferents punts del poble i es difondran per tots els mitjans possibles, per al que es s'uneix al grup de treball la nostra amiga Mª Jose.

També es va concretar com a objectiu a mitjà termini la recuperació dels Aljubs que coneguem i intentar unir-los a través d'un sender per donar-li difusió.

Si vols unir-te al club o tens noves dades per modificar, ompli i entrega la fitxa d'adhesio.


dissabte, 10 de desembre de 2016

08/12/2016 Bunyol : Las Moratillas - Barranc del Queixal - El Fresnal - Fuente Umbria - Las Moratillas


Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.




Com se sol dir, “la cabra tira a la muntanya”, és el cas nostre. 


En la nostra previsió no teníem eixida en aquesta setmana de festes de desembre, però com l'última eixida del 26 de Novembre ens va deixar molt bon sabor de boca i ja ens havíem “assecat”; decidim deixar-nos guiar per Alejandro per la serra de Malacara, més concretament, pel barranc del Queixal i del Fresnal, tornant a les Moratillas per la font Ombria. 

El punt de trobada va ser l'eixida 304 de la A•3. Allí vam anar arribant des de València, El Puig i Bunyol, fins a ajuntar-nos els vint que vam recórrer la ruta: Alejandro, Amparo, Felix, Vicent, Lola, Tere, Llorenc, Sole, Juan, Lola, Jose, Marc, Angels, Vicente, Ramon, Mª Jose, Carlos, Alicia, Isabel i Antonio. Uns cafès, unes besades i encaixades i als cotxes, que fins al punt d'eixida el camí era llarg. 

El dia estava cobert de núvols, hi havia previsió de pluja era escassa, però ens preparem amb polaines perquè el matoll estava mullat i fins a baixar al fons del barranc del Queixal (2 kms) acabaríem mullats. 
                      
Una vegada érem al barranc  decidim anar per l'esquerra, en direcció al naixement del riu Millars, que vam recórrer una mica més d'1 kms; van començar a caure gotes de pluja i decidim esmorzar abans que s'intensificara. Havíem de tornar pels nostres passos i seguir fins al final del barranc, en bon estat en general, encara que vam haver de creuar alguns tolls i envoltar alguna bassa, la major dificultat era la pedra mullada i relliscosa. 


Així arribem al camí que uneix El Rebollar (Requena) i la Font Ombria i uns kms mes avant havíem de decidir si arribàvem a la font baixant de nou al barranc o seguíem pel camí i pujant en aquest tram pràcticament tot el desnivell de la ruta (278). Seguimos el camí perquè el barranc estava molt tancat i no sabíem si tindríem problemes per zones entollades. 

Havien passat quatre hores i arribem al punt d'eixida. Ens preparem per a dinar, posant-nos roba seca.  

Com ja es va fent costum, la colla de ball ens va oferir uns quants quadres i el mestre Ramón va repartir normes a les ballarines i mana deures a Isabel; ja veurem a Sant Mateu els avanços. 

Veient el temps i que el terreny no acaba d'assecar-se, decidim suspendre l'eixida del dissabte 10 a Serra Gelada: ja vam tenir l'experiència en aquesta serra al març de l'any passat i vam haver d'abandonar, no es tracta d'agafar-li el gust. Aitana també es va resistir, però nosaltres som molt cabuts...

Ens veiem prompte i us animem a acompanyar-nos.







     

Fotografia: Antonio, Carlos.

divendres, 2 de desembre de 2016

26/11/2016 Del Toro al Cerro del Baile sota la plutja.


Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.





Quan programarem les últimes eixides de l'any (4º trimestre), portàvem realitzades unes 17 amb 200 Kms acumulats i uns 7000 metres de desnivell. Menys una tempesta en la baixada d'Aitana el mes de maig, en la resta d'eixides, ens ha acompanyat el bon temps, tan bo, que per a acabar 2016 cercarem zones "fredes". La serra del Toro i pròximament Sant Mateu o Gudar, ho testifiquen.

La planificació ha donat el seu resultat aquest últim cap de setmana de novembre. Hem realitzat la ruta projectada al Toro; dubtem abans d'eixir i allí mateix sota l'aiguat que queia. Quatre gotes no anaven a tirar per terra el nostre projecte!.
El nostre esperit aventurer és gran i vam emprendre (paraula de moda per a dissimular la crisi que ens tenalla) el camí. I bé, siga per raons de maduresa o edat, mala senyalització dels primers kms del camí asfaltat o una decisió de Ramón (savi en açò de les rutes), arribem a un lloc diferent de l'esperat.
Deixem els cotxes abans de perdre tots els baixos, ens abillem per a les circumstàncies; no faríem els 16 Kms esperats i sobretot no aniríem pel barranc, que veges a veure amb quanta aigua baixava.
Vam recórrer el nostre nou camí de pujada al CIM del BAILE amb parada lleugera per a menjar alguna cosa al costat del camí i entre divisió d'opinions: protegir-nos en una paridora de bestiar amb "puces" segurament o allò de: "qui s'acull sota fulla, dues vegades es banya". 
Continuem al vèrtex geodèsic del Baile, ens vam fer unes fotos que testifiquen que l'explicat és cert. En aquell vèrtex el vent no donava treva i els nostres companys que podien amenitzar i festejar haver aconseguit el cim, els passos de "jotica valenciana", ja els havien donat en l'esmorzar, eixim xiulant muntanya avall cercant una zona més arrecerada.



En la baixada es va anar suavitzant el temps, arribà un moment en què ens vam poder llevar la caputxa i pegar unes mirades a la serra del Toro: neta i solament amb algun nuvolet de vapor que eixien dels pins verds –recentment llavats- que deixaven ressaltar les borses de processionària en la punta, el roure valencià o reboll, esguitava de groc els vessants de la serra.
Arrere entre el plugim es va quedar molta vegetació que no vam poder apreciar, a excepció de les savines negres que franquejaven el camí.
Ens canviem amb roba eixuta en l'ermita de Sant Roque i ens vam anar a menjar a Barraques els entrepans que ens quedaven; en el Toro, havia sigut fi de fira de la Tòfona i no era fàcil trobar lloc. 
Maria José, Ramón, Vicent, Antonio, Angel, Carlos, Alicia i Alejandro, ens acomiadem fins a la pròxima eixida i parlem d'ampliar el nostre programa d'eixides amb una ruta per Bunyol en un dels primers dies de l'any nou, per a començar a baixar totes les calories que el nadal i el cap d'any. Us ho anunciarem que segur que ho agraireu, a més de la companyia.






     

Fotografia: Antonio, Carlos, Alejandro.

dilluns, 14 de novembre de 2016

13/11/2016 RUTA, POBLAT I CASTELL DE JINQUER I BOSC DE CASTANYERS


Crònica per: Francecs Gimeno.




El passat diumenge 13/11/2016, Alejandro, Rosa, Lola, Juan, Alicia, Carlos, Jose, Lola, Paqui, Pere, Angel, Antonio, Pepe, Patro, Mª Jose, Ramon i Paco, vàrem quedar al punt de trobada, entre Algimia d'Almonesir i Alcúdia de Veo, a les vessants del Pic d'Espadà, prop de la Nevera, des d'on comencen varies rutes que recorren per pistes i sendes els meravellosos paratges del Parc Natural de la Serra d'Espadà. 


Comencem la ruta per una pista prou fàcil de caminar i assequible per a la majoria de senderistes, la vegetació a cada racó, ens mostra com la Tardor, muda el color de les fulles dels arbres caducifolis, cireres, servals, castanyers, avellaners, contrasten amb les sureres, pins, ginebres,  com les falagueres segons varietats, humitat del sòl i exposició al sol, van canviant del verd al groc i al marró, com el bruc d'hivern floreix abans que les gelades malden inexorablement el seu cicle. 


Després de 4 Km girem cap a l'esquerra i en sentit descendent arribem a creuar el Barranc de poto que dona pas al Poblat de Xinquer, on decidim parar per pegar un mosset mentre contemplem les restes de les cases molt enderrocades i l'església que manté els quatre paraments, mentre compartim bota de vi, atmel.les, barrejat de torrefacte salat, xocolata, llavoretes "granissades", raonem de com podríem fer mes participativa la Marxa  Senderista de 2017. 

En acabar comencem a pujar fins les restes del Castell de Xinquer que encara manté drets alguns murs del seu perímetre fortificat prou inaccessible i que de segur va protegir durant molt de temps les cases i terres de conreu.

Per una senda apleguem a la pista per on arribem en lleuger descens, al bosc de castanyers que encara te la majoria dels seus punxosos fruits tancats dalt dels arbres, a esquerra i dreta de la pista les  sureres i castanyers guien el nostre esguard poc acostumat a gaudir d'esta riquesa natural a pocs kilòmetres de casa tant prop de la Mediterrània.  

En el camí de tornada per la mateixa pista del principi, anem descobrint mentre raonem, falagueres en el rodeno, Suillus Luteus damunt les arrels dels pins, rosers borts –rosa mosqueta- en el marge que intenten enganxar-nos de la roba, ruscos d'abelles i com no podria ser d'altra manera un habitant del bosc, la Mantis Religiosa, ens vigila desafiant al bell mig del camí controlant de no passar desapercebut i ser respectat per tot el grup de senderistes.








Ànim i fins la propera,





     

Fotografia: Antonio Martinez, Alejandro i Alicia.

dilluns, 7 de novembre de 2016

MARXA AL CIM DEL PENYAGOLOSA. 29/10/2016


Crònica per :Francecs Gimeno .



El passat dissabte 29/10/2016 que teníem programat la ruta al cim del Penyagolosa, vam quedar a les 7:00h a Gilet i El Puig de Santa Maria per desplaçar-nos fins Vistabella i d'allí al punt de trobada, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, la temperatura de 4ºC ens sorpren i el gel cobreix els cotxes que han dormit sense recer.  
Iniciem la ruta per la pista i ens desviem a la dreta per la senda del Barranc de la Pegunta un itinerari didàctic que ens explica la rica varietat d'arbres, arbusts i fruits, el teix, el grèvol, el pomer entre d'altres, el vesc que creix damunt les branques del pi parasitant-lo i compartint els seus fruits amb els ocells que alhora ajuden a escampar les seues llavors per damunt d'altres pins completant d'esta manera el cicle d'este semiparàsit molt preat  des de ben antic i fins ara, per les seues propietats medicinals. També els panells ens il.lustren sobre la recollida de saba de pi i el procés per a fer la pegunta, que s'emprava a la industria amb diferents usos. 
Ni cal dir que tot el grup pujava molt amatent a la troballa de bolets, rovellons, fredolics, boletus,  ben minsos degut a la baixa regularitat de pluges i persistència de les temperatures massa elevades i poc habituals en estos paratges. 
Fem una curta parada per pegar un mosset sense deixar cap rastre del nostre pas i una vegada hem reviscolat, continuem per la senda amb continua ziga-zaga ascendent fins el cim, des d'on podem albirar tot el litoral i tots els pobles i les comarques que en 360º pot abastar la nostra vista, Vistabella, Benafigos, Xodos, Sant Pere de Castellfort, Puerto Mingalbo, Atzeneta, Vall d'Alba, Vilafamés etc.  
Iniciem el descens mentre Ramón especula en el propòsit de fer un altra ruta per a proper trimestres, pujant per una de les canals o el portellàs del Penyagolosa. 
Una vegada a la pista seguim caminant contemplant les vaques que pasturen prop del Mas de la Cambreta i de la font del Barranc de la Teixera, per tot arreu les zones acotades de bolets ens indiquen l'alt valor, que els propietaris particular d'estes terres, li estan donant als recursos micològics. 
Fora dels cots, persones de totes les edats passegen amb les cistelles mig buides intentant trobar algun bolet, gírgola de panical, rovellons, apagallums, llanegues. 
En arribar de bell nou a Sant Joan, la gana de menjar ens mena cap al bar per a degustar els menús que ofereixen a tots els amants de les sendes d'este parc natural i del seu impressionant i emblemàtic cim de Penyagolosa.  
Dèneu comensals compartim taula, i fem projectes de noves rutes i de compartir noves experiències i fruir de tot el que ens ofereix la natura, tot i respectant cada racó, cada planta, arbre i ensenyant-nos en cada ruta a posar en valor tot el que ens envolta. 
Anim i fins la propera.


     

Fotografia: Pere Peiro y Francecs Gimeno

divendres, 4 de novembre de 2016

16 DE OCT DE 2016 XXIII MARXA PER LA CALDERONA


Crònica per :Francesc Gimero .

XXIII MARXA PER LA CALDERONA.



El passat 16 d'octubre el Centre Excursionista de València, ens va convocar a l'àrea de lleure de la Llacuna del Portillo en el terme de Sogorb per a gaudir de la ja tradicional Marxa per la Calderona, una convocatòria, enguany la XXIII Marxa, que pretén sensibilitzar i posar en valor els recursos naturals de la Serra Calderona.
Enguany, durant els parlaments de benvinguda als participants, es notava un ambient de nostàlgia i emotivitat per part dels representants del C.E.V., del Parc i de la Conselleria de Mediambient.


 La pèrdua d'un del socis mes veterans com Joaquim Michavila, al qui se li va retre un merescut homenatge i la malaltia del seu president, Juan Manuel Ferrís, que malauradament va faltar en dies posteriors, i la situació del C.E.V. en fase de recuperació del seu patrimoni, ens va aplegar a tots.

Tant el Director de la Junta Rectora del Parc, Carles Ferris, amb molta experiència després de tants anys en el CEV, i la Consellera Elena Cebrián després del seu treball en el Ministeri de Mediambient, ens varen encoratjar amb les seues reivindicacions i els seus projectes que desitgem que es facin realitat.

La ruta va recórrer els camins i les sendes pels voltants de les llacunes del Portillo, la Rosa i la del Gabatxo. El seu origen artificial degut a l'extracció de materials per a la industria de la ceràmica, ha propiciat l'embassament de l'aigua provinent de les escorrenties i de la pluja, que ha ajudat a la recuperació de la vegetació com la boga i el senill i de la fauna que hui en dia tothom pot gaudir.


 Una marxa curta amb bon oratge que va finalitzar amb el acostumat sorteig de material per part del C.EV. i que va tindre recompensa – llibres, motxilla, botella de beguda i palo telescòpic- en els membres del Club de Muntanya Xocainet, prou nombrós i amb molts simpatitzats que decideixen participar de tant en tant en la programació de cmxocainet.

Anim i fins la propera.





     

Fotografia: Antonio Martinez