dilluns, 23 de desembre de 2013

22/12/2013. Cresta de les Bardales en la Serrella, Confrides (Alacant).

El passat cap de setmana, Ricardo, Rafa i un amic es desplaçaren a Cofrides, en la provincia d'Alacant per ascendir a la cresta de les Bardales en la Serrella. A continuació teniu un enllaç a les fotografies que van fer i han volgut compartir amb tots nosaltres:





dilluns, 16 de desembre de 2013

15/12/2013. Chovar-Nevera de Castro-Chovar

Chovar-Ajuez-Enebral-Nevera de Castro-V. Geodèsic- Hembrar-Carrascal-Chovar



Iniciem la ruta a les 09:10 hores des del restaurant la Carbonera (399 msnm), creuem Chòvar i trobem immediatament l'embassament d'Ajuez. Aquest embassament d'origen musulmà del segle XII, deu el seu origen a regular les avingudes del barranc del mateix nom. En aquesta època de l'any estava escàs d'aigua.
Seguim la senda paral·lela a l'embassament i fem el circuit pujant per la senda de la Font Freca. Portem caminat un poc més de mitja hora i arribem a les mols de pedra del Castillet. Una vista preciosa res mes començar la ruta envoltats de sureres, pins, i falgueres grimpant per la pedra de rodeno.

Falgueres grimpant per la pedra de rodeno
En una hora arribem a la "Foradada", mina de cinabri (cinabri, d'on s'extrau el mercuri), també coneguda com enebral per l'abundància de ginebres en la zona . Aquesta mina va ser l'última explotada en Chóvar (1966), en ella queden encara les restes de les vagonetes, els rails, i alguna construcció annexa. Potser no siga prudent entrar en els túnels de la mina, però com no havien indicacions de perill i portàvem llum frontal, vam fer una incursió en els primers metres de galeria.

Dins de les galeries de la Foradada

Caminant vora les sureres
La senda desemboca en un camí que seguim per la dreta (Kms 3 de ruta i 679 msnm) i 1 Kms després continuem el camí, deixant un que contínua per l'esquerra. En tot el camí destaquen les sureres, algunes amb el tronc pelat i roig, i de gran volum. Per aquest tram destaca el Puntal de Aljup de 948 m i que serveix de punt de vigilància contra incendis.
Arribem a un replà amb bon sol, calentet i amb bona vista a la costa de Castelló, ideal per a pegar un mos i agafar forces per a arribar a la nevera de Castro i el Vèrtex Geodèsic. Són les 10:35 hores, portem 4.5 Kms i estem a 746 m d'altitud.
A les 11.30 hores arribem a la nevera de Castro per una senda que puja amb prou pendent, el sostre sembla bastant nou i consisten. Ale! tots a dalt per a la foto.
La típica foto de grup en la nevera de Castro

Castell de Castro
Continuem uns 300 metres i arribem al punt mes alt del recorregut 838 msnm, és el vèrtex geodèsic
amb excel·lent panoràmica a la Plana de Castelló i crec que al Desert de les Palmeres i com no, el Castell de Castro encimbellat en el seu cim i que deixem per a pujar-ho un altre dia des de Fondeguilla.
Retrocedim el camí uns metres i girem a l'esquerra per un camí en pendent. Tenim ara enfront de nosaltres els cims que hem anat veient durant el trajecte, però ara es distingeixen amb mes claredat, són El Batalla, El Aljup i El Gla (mes al fons el Espadan) tres dels cims que al costat de Peña Blanca i Turó Gros ens esperen si volem una ruta exigent. Comencem el descens durant 5 Kms per una pista forestal que ens porta al dipòsit d'aigua contra incendis, un pou de calç i les mines orientals de Sant Francecs (o açò crec haver llegit en algun lloc). La pista segueix descendint suaument amb sureres i carrasques a banda i banda del camí. Arribats a una corba del camí decidim acostar-nos a una ruïna, és la mina del Hembrar, on encara queda la boca del forn i uns habitacles que servirien per a l'extracció del mineral. En aquest punt el track marca una circular que ni és camí ni és senda, caminem entre matolls i al final arribem a l'objectiu.
Ruines de la mina del Hembar
Eren les 12:30 hores i havíem de caminar uns quatre kilometros, passar per l'embassament, creuar el poble i prendre alguna cosa fresc, perquè el dia va ser perfecte per a caminar per la muntanya, però les goles estaven seques, igual era el “mercuri”, que amb cervesa es dilueix tan ricament.
Vista de l'embassament d'Ajuez.
Una curiositat que veig amb desgrat. Menjant vaig trobar un casquillo de bala que vaig atribuir als caçadors, però em van dir que seria de la revolta militar espanyola. Contrastats les dades del casquillo “CH 7.92”, sembla efectivament un casquillo de “mauser” disparat. Em preocupa pensar que el tir fóra encertat i aconseguira a algun milicià o ja regular de l'exercit republicà, la qual cosa lamentaria. 

Ens veiem en en la II Marxa Senderista de Gilet o abans. Bones festes.



  








dijous, 12 de desembre de 2013

II Marxa Senderista de Gilet 2014.

Hola a tots i a totes,

ja ha passat un any des de que començarem a organitzar la I Marxa Senderista de Gilet 2013, després de l'èxit aconseguit, açò ens va donar forces per tornar a organitzar una nova edició, i volem informar-vos que estem treballant junt amb l'Ajuntament de Gilet en l'organització de la II Marxa Senderista de Gilet 2014 per al proper diumenge 23 de febrer de 2014. Com l'any passat serà una prova no competitiva, on volem fomentar el senderisme i al mateix temps gaudir amb tots vosaltres del nostre entorn natural.

L'organització ja està en marxa, cartell, permisos, traçat, publicitat, ... Estem treballant perquè tot siga de nou un èxit com l'any passat.

Amb la vostra col·laboració, en la primera edició es replegaren mes de 300 kg d'aliments no peribles que es varen donar al banc d'aliments de l'Ajuntament de Gilet. En aquesta segona edició vos tornem a demanar la vostra col·laboració aportant 1 kg. d'aliment no perible per cada participant i esperem que tot torne a ser un èxit.

Aliments replegats en la primera edició

També volem comunicar-vos de que, a causa de que l'any passat es va inscriure molta gent que després no va participar en la marxa, impedint que altres pogueren inscriure's, estem barrejant la idea de cobrar una quantitat per a la inscripció. Aquesta inscripció, es tornarà avanç de començar quan es repleguen els dorsals. Les inscripcions no replegades, s'utilitzaran per a comprar aliments per al banc d'aliments de l'Ajuntament de Gilet. La quantitat de la inscripció serà entre 5-10 €, però de moment no ho temin fixat.

Properament quan tinguem mes informació vos continuarem informant.

dilluns, 2 de desembre de 2013

01/12/2013. Font de la Calzada-Barranc Aguas Negras-Pico Espadan-Cova del Estuco

La ruta programada per al dia de ahir era la del Barranc de Aguas Negras, començant en la Font de la Calzada en direcció al Barranc de Aguas Negras, pujar al cim del Pic d'Espadan i després en la baixada visitar la Cova del Estuco. Un nombrós grup va participar en aquesta activitat. Ací teniu les fotos realitzades, com no, per el reporter oficial del Club, Antonio Martínez.
El grup al inici del itinerari


dilluns, 25 de novembre de 2013

28/11/2013. Convocatòria assemblea ordinaria del Club.

Per al proper dijous 28 de novembre de 2013 a les 19:30 hores, es convoca a tots els socis/sòcies del Club a la assemblea ordinaria que es celebrarà en el Centre Cívic de Gilet amb el següent orde del dia:

  1. Composició de la Junta Directiva.
  2. Quota per al exercici 2014.
  3. Registre de socis/sòcies i afiliació a FEMECV.
  4. Estat de conters del Club.
  5. Inventari i prestam de material del Club.
  6. Balanç de la III VTG. II Marxa Senderista de Gilet.
  7. Precs i preguntes
Donada la importància dels temes a tractar, preguem la vostra assistència.

Firmat:

Floren Marchena González.
President del Club de Muntanya El Xocainet.

30/08/2013. Ultra Trail del Mont Blanc, UTMB 2013.

A principis del mes d'octubre em vaig trobar a Alex i un amic corrent per la muntanya, varem parlar de la seua experiència en la carrera del Mont-Blanc. Li vaig proposar que s'animara a fer una crònica contant en primera persona la seua experiència, com diu ell, "...la que sens dubte és la carrera de muntanya més important del món". Vos convide a que llegiu la crònica, és fabulosa, a més les fotografies que ens aporta son espectaculars.
Des del Club volem agrair a Alex, Ivan i Paco per compartir la seua experiència amb tots nosaltres.

Crònica de Alex Bolinches Aznar:

Alex, amb Ivan i Paco
El passat mes d'agost vaig participar en l'Ultra Trail del Mont-Blanc, la que sens dubte és la carrera de muntanya més important del món. No és la més llarga ni la més dura, però el UTMB és la referència per a tots els amants del trailrunning. Ho és per moltes raons, però sobretot per la bellesa del traçat, per l'excel·lent organització i per l'espectacular ambient que es respira al voltant de la carrera.

Córrer pel massís del Mont-Blanc és una experiència única. Per a tots els que ens agrada la muntanya, córrer entre aquells paisatges és el més semblat al paradís i aquesta carrera et deixa imatges que no s'obliden.

L'organització de la prova és impecable. Es nota que estàs en una carrera de les grans des del mateix moment que trepitges Chamonix. Tant la prèvia com l'organització al llarg de tot el traçat és molt professional, cuiden al corredor fins al més mínim detall. Però si alguna cosa sorprèn del UTMB és el magnífic ambient que es viu durant tota la carrera, i la gran quantitat de gent que hi ha animant durant tot el traçat.

Així que, després de passar uns dies en Chamonix gaudint de l'ambient i veient les altres carreres que precedeixen al gran ultra (TDS i CCC), el divendres 30 d'agost era el gran dia...


Són quasi les quatre i mitja de la vesprada i falta molt poc per a l'eixida. Apenes puc parlar amb Iván i Paco per la bullícia, la música, els corredors, els esquellots de la gent que anima, el speaker...

Tota la gent de Chamonix està bolcada amb els corredors (mai havia vist un ambient tan gran en cap carrera, però aquesta carrera és així).
Estem situats quasi dels últims, veient a dos mil persones per davant. Donen l'eixida amb música de Vangelis i la cridòria del públic i els corredors va en augment. Després de diversos minuts passem baix l'arc d'eixida, però caminant, sense poder córrer encara.
Eixida de la carrera
Deixem arrere el poble i de seguida entrem en la muntanya per una sendera que ens deixa córrer a gust durant les primeres hores. A partir d'ací, comença la carrera de debò i els corredors es van posicionant i triant el ritme de carrera.



Comencen les llargues pujades i baixades, una després d'una altra, i la rutina que seguirem durant tota la carrera. Córrer on es puga, baixar aguantant el ritme, reservar forces, menjar, beure, abrigar-se, passar els punts de control i els avituallaments, ...








La primera nit passa ràpida i a l'alba entrem a Itàlia pel Vall d'Aosta (espectacular). Tenim 17 km de baixada prou ràpida i molt tècnica en el tram final, fins a Courmayer, Km 77 (ací tenim el primer lloc de descans).




Són quasi les vuit del matí. Canvi de roba i sabatilles, menjar sense pressa, i ens anem sense parar a dormir. Encara queda molt i les forces i el cap van bé.






Fins al Km 95 anem per sendes que ens permeten córrer durant molt temps. Un parell de punts de control i menjar, i a tornar a pujar per a entrar a Suïssa pel Grand Col Ferret. Molt de vent fred en el serral, així que toca abrigar-se i per a a baix una altra vegada corrent. Quasi 21 km de baixada per prats i sendes inacabables.



En el següent avituallament el cos em demana descans (són les cinc i mitja de la vesprada). Decidisc intentar dormir , encara queden mes de quaranta Km i pujar tres mil metres de desnivell. Vaig conseguir dormir deu minuts, i una altra vegada de nit, pujant i baixant les ultimes tres muntanyes que ens queden.

Clareja de nou i ja veiem al fons la vall de Chamonix (estem a casa). Els últims quilòmetres es fan mooolt llargs i els peus han dit prou.

Baixem quasi caminant fins que entrem en el poble i sense adonar-nos, volem cap a la meta. Són les deu i mitja del matí, els carrers plens de gent animant i cridant el teu nom. Han passat mes de 40 hores des que eixim.

No se si tinc son, fam, cansament, set… però tinc la sensació que si que ha valgut la pena tants mesos de durs entrenes i carreres.
Els tres herois, Alex Bolinches, Paco Bayarri i Ivan Esteve

dimecres, 13 de novembre de 2013

09/11/2013. Fixta d'abres i arbustos en la ruta de la Fageda del Retaule.

El nostre amic Francisco Sanchez i Orón, més conegut com Paco, en la ruta del passat 9 de novembre a la Fageda del Retaule, va deleitar als presents amb els seus coneixements en botànica, identificant nombroses espècies d'arbustos com així, els noms dels arbres. A continuació el nostre amic, ens ha elaborat una fitxa amb il·lustracions de fotogràfies del que varem vorer en el transcurs de la marxa.

Fitxa:

Pinus nigrasubsp. Salzmannii
Pinus sylvestris
A l'inici de la marxa, ascendint, vam poder observar tant el pi negral o laricino (Pinus nigrasubsp. Salzmannii) i el pi silvestre (Pinus sylvestris). 



En arribar al cim on parem a esmorzar destacaria la presència de savines (Juniperusphoenicea) que desprenien una agradable aroma.

Juniperusphoenicea
Buxus sempervirens
Juniperus communis


El descens va ser fabulós en un primer moment observem el boix (Buxus sempervirens), arbust molt abundant en aquesta zona i el ginebre comun
 (Juniperus communis).


Ilex aquifolium

En una xicoteta esplanada ens esperaven dos arbres especials, d'una banda un gran teix (Taxus baccata) i gairebé enfront un grèvol (Ilex aquifolium).

Taxus baccata




Finalment arribem a la Fageda del Retaule on vam poder gaudir d'un bosc de Fajos (Fagus sylvatica) al costat de arces (Acer opalus subsp. Granatensis) i avellaners.
Fagus sylvatica
Acer opalus subsp. Granatensis


09/11/2013. Passejant per la comarca del Montsia

El passat dia 9 de novembre, un nombrós grup amics del CM Xocainet participaren en una de les rutes més boniques en aquesta estació de l'any. A continuació teniu la crònica cortesia de Antonio Martínez.

Crònica:

La colla andarina per a aquesta ocasió va congregar 19 aventureres i aventurers per a recórrer una ruta circular pels Ports de Beceite i Tortosa. L'àrea de la ruta la teníem definida (5.2 Kms²), i ens podíem permetre algunes variants per a acabar recorrent entre 18 i 20 Kms.
A les 09,45 iniciàvem la marxa amb la força que dóna un bocata, una cervesa i un cafè (alguns amb més condumio i uns altres menys) i amb els baixos dels cotxes fora de perill després de 8 Kms de camí forestal amb dificultats importants per als cotxes.

Comencem en el Area del Fou, vam retrocedir uns metres per a iniciar la senda al costat d'una casa que havíem vist des del cotxe. Si la idea inicial era fer la ruta en el sentit de les agulles d'un rellotge, solament calia no explicar-ho, perquè una distracció no mes començar en la zona de la casa, ens va portar per la senda mes marcada i que no era la del projecte. Vist l'error, semblava mes convenient fer la ruta al revés del previst i finalitzar a la vesprada en pista en lloc de senda i molt millor per si fèiem l'ultim tram amb poca llum. El dia pintava bé malgrat començar amb aquesta ensopegada i que la climatologia (fresquet i vent) no era exactament com apuntaven les previsions.

La senda del Barranc de Racó del Tabac ens portà fins al Plans de Valldebous en 1:15 hores, superant un desnivell de 400 metres i una distancia 3,2 kms. En aquest tram ens acompanya matoll baix, arbustos, ginebres, varietats de pi i destacant el pi negre, alzines i algun teix menut, que per la zona hi ha alguns com veureu més endavant. Arribat a aquest punt de la crònica no em faig responsable de posar nom a arbres que no són exactament el que jo li done, i sense mes ambages, li tire el “mort” a l'expert en arbres (Paco) a veure si es pica i els identifica ell.

Des dels Plans de Valldebous comencem a tenir vistes cap al Mediterrani i les costes de Castelló. El terreny com el seu nom indica era bastant pla o plànol, lloc on s'emmagatzemava la fusta que baixaven de Valcaneres Altes, abans de baixar-la al barranc de la Fou. En aquests plans, els experts en fongs van trobar alguns i diversos rebollons.

Creuem la zona dels Povet dels Plans, i continuem la nostra senda a la recerca de “El Teix”. Teníem per davant 2 Kms i pujar 250 metres, fins a arribar a aquest arbre mil·lenari. Abans d'arribar al Teix, amb 4.5 Kms recorreguts i 2:15 hores, bé fora per cansament, fam o per recrear una escena “goyesca” en el camp, la vam emprendre de nou amb els bocatas, la bota de vi i la fruita seca. Poc després crec que ens vam sorprendre amb les panoràmiques que teníem sobre les terres de l'Ebre i el Delta.

Arribem a “El Teixet” a les 12:30 hores, 5.5 kms recorreguts i estabem a 1222 msnm. Comencen a despuntar els colors grocs, marrons i vermellosos sobre el verd, encara que s'endevina que li falta l'esplendor del colorit que tenen en tardors més fredes. En aquest punt, ens crida poderosament l'atenció, el que jo crec que era un lentisco a vessar de fruits rojos. El Teix quedava un poc protegit del camí i ho vam veure després. M'haguera agradat trobar més informació d'aquest Teix però no l'he trobat, deu ser molt antic tenint en compte que el seu desenvolupament és molt lent i el perímetre del seu tronc és de mes de 2 metres segur.

Abans de reiniciar la marxa havíem de decidir-nos per prendre la senda mes curta per a arribar al Retaule o pujar i donar la volta per “els mirandes”. Prenem el camí mes curt, que encara quedava molt per veure: la fageda, el pi gros, les formacions geològiques capritxoses del barranc de retaule, menjar -molt important-, i arribar al area del Fou amb possibilitats d'alternar el camí de tornada amb algun tram per l'interior del barranc del la Fou i també acabar per la senda de la Font i la cova de l'Angel (la que no vam agafar a l'inici de la ruta).

En aquest tram vam anar per camí forestal pràcticament fins al final i la vegetació canvià totalment:
arces, castanyers, avellaners, boix, hages, grèvols que encara sent un arbust destacava pel potents roig dels seus bayas. Fins a el “rei” del parc natural, -el Faig Pare- , gaudim els colors de les fulles i arbres del camí i les formacions de pedra, la que criden “cara de l'indi” potser la mes coneguda. En el Faig Pare vam fer les fotos de rigor i per un moment en els peus d'esquest faig majestuós de 250 anys d'història, ens vam veure acompanyats per un gran grup de gent que arribaven des de la font de retaule.

Decidim cercar una zona de sol per a menjar. Ja eren les 14:00 hores, havíem caminat 9 Kms i havíem
iniciat un descens suau que solament ho trencaríem per un moment en la visita a l'últim gran arbre de la zona. Reprenem el camí a les 14:45 hores, deixem el camí i continuem per la senda de la Font del Retaule que ens portava al Pi Gros, arbre d'una altura total de 31,5 m, circumferència de fust de 4,60 m i copa de 22.5 m.

Eren les 15:30 hores i ens quedaven mes de 6 Kms fins als cotxes i eixir del barranc de la Fou pels 8 kms de pista fins al pantà d'Ulldecona. Arribem al final de la nostra ruta, ja sense abandonar el camí forestal, els mateixos que vam eixir, però alguna cosa mes cansats després de 7:30 hores, d'elles 6:00 hores o alguna cosa mes en moviment, 17.2 kms recorreguts i un desnivell acumulat de 1330 metres en cames, genolls i esquena.

Els que anàvem en el primer cotxe vam tenir la fortuna de veure en el fons del barranc tres cabres, no m'atrevisc a dir que hispàniques, perquè seria molt atreviment. Arribem a la presa del pantà i prenem uns cafès amb llet, pastes i moscatells en el Moli de l'Abat després que el cambrer o amo, barcelones de naixement, valencià d'adopció i ancestres de Lavapies, ens fera demanar d'un en un i pagar l'import abans de moure'ns del mostrador. Ale, ara toca agafar el cotxe que ens anem a Gilet, el Puig, Massamagrell i crec que fins al Cabanyal.
Fins a la pròxima.