CRÒNICA
Per Ricardo Silvestre.
El passat dissabte 20 d'abril vaig quedar amb Rafa i Eli, a les huit del matí per a fer la via ferrata de les Marujes a Tavernes de la Valldigna i a continuació un treking de 45 minuts fins una de les Creus de Tavernes on hi ha instal·lats cinc ràpels per baixar al poble (es pot baixar més ràpidament des del final de la ferrata per una senda però ens venia de gust baixar els ràpels). De camí, en el cotxe, els vaig comentar que si no tenien pressa per tornar podríem fer després de dinar una segona ferrata a Genovés, prop de Xàtiva, la via ferrata de la Penya de l'Aventador. A la qual cosa tots dos van contestar que no tenien cap compromís i que també els agradaria fer-la perquè no la coneixien.
Només arribar a Tavernes de Valldigna esmorzem i a continuació vam fer una aproximació d'uns vint minuts fins a l'inici de la ferrata. Ésta es troba en una corba de la senda per la que ascendim. Al arribar ens posem els equips i en primer lloc desenfilem uns cinc metres (també es pot rapelar, de fet és el més segur) fins al cable d'un pont tibetà que travessa un xicotet barranc. El pont tibetà té uns quatre metres de longitud i consta d'un cable per als peus i altres dos d'assegurança.
A continuació hi ha un passamans i un ascens d'uns cinc metres per a arribar a una senda que ens aproximarà per una forta pendent fins a l'inici de la paret principal de la ferrata. En la base d'ella es troba una placa amb el seu nom. El primer pas és prou complicat ja que està molt alt i cal estirar-se i buscar suports en la paret de roca per a arribar al primer escaló (cal tirar molt de braços). Superat el primer pas, ascendim uns metres per a arribar a un pas horitzontal compost per perns en compte d'escalons i que tira un poc per a arrere, és aquest un pas prou delicat que superem prou bé. A partir d'ací la pujada és més fàcil encara que molt vertical i exposada. Ja hem pujat uns 40 metres i des de dalt descobrim un bonic paisatge.
Ara hem d'acostar-nos fins a una altra paret d'uns deu metres que superem sense dificultat i finalment arribem a un xicotet ressalt d'uns tres o quatre metres equipat amb grapes però sense cable i en el que hi ha una caixa que oculta una llibreta en què es pot escriure algun comentari (nosaltres no ho fem). Una vegada dalt ens aproximem a una senda que agafem cap amunt per a dirigir-nos cap a un PR que ens porta fins una de les Creus que estan sobre la població. Des de la base d'ella s'inicia una sèrie de ràpels (cinc en concret) per a acostar-nos fins a Tavernes. Els ràpels estan molt ben instal·lats i resulten molt divertits, el primer tindrà uns 25 metres, els tres següents són més curts (8 - 12 metres) i l'últim té uns 30 metres encara que no és totalment vertical. Des del final d'aquest últim ràpel i fins a la senda que ens torna al poble hi ha un penós descens camp a través sense indicis de senda i amb gran quantitat de pedra solta, sens dubte el pitjor de la jornada ja que ens castiga les cames sense pietat. 
Una vegada en el poble dinem en el mateix bar que varem esmorzar. Després ens dirigim a Xàtiva i des d'allí a Genovés per a fer la via ferrata de la Penya de l'Aventador que està situada en les proximitats de la Cova Negra. Aparquem el cotxe en una pinada i allí mateix ens posem els equips ja que a penes hi ha 10 - 15 minuts fins a la base de la ferrata. Ésta es troba en una gran penya de roca en què també hi ha nombroses vies d'escalada.
És un gran mur de roca vertical de més de 50 metres. La via està molt ben equipada, puja molt vertical i la seua principal dificultat consisteix en el fet que les grapes estan col·locades molt separades amb el que en totes elles cal buscar suports en la roca per als peus per a poder arribar a la següent grapa. La part superior de la ferrata es complica al desaparèixer en algun tram les grapes i haver de buscar preses en la roca per a continuar pujant. Ja prop del final hi ha dos passos complicats en els que cal estirar-se i quasi botar per a arribar a agafar-se al ferro a més de tindre un poc de desplom. Superat aquest obstacle ja només queden uns metres fins a la cima. Dalt podem gaudir d'unes fabuloses vistes.
El descens es realitza sense dificultats per una senda ben marcada i en menys de vint minuts arribem al cotxe.
Arribem a Gilet deu minuts abans de les set de la vesprada i aprofitem per a prendre'ns unes cerveses i comentar la jornada. La veritat és que ha sigut un dia molt complet i hem quedat realment satisfets de l'activitat realitzada.
Ací teniu el enllaç a la galeria fotogràfica d'aquesta eixida. Esperem que vos agraden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada