dimecres, 16 de setembre del 2015

13-09-2015 ruta local prcv318


Crònica per :Francesc Gimeno.

RUTA PER ALBALAT DELS TARONGERS.
 
El passat diumenge 13/09/2015 encetàrem la sana costum de recórrer  les sendes i camins de la Serra Calderona, després de molt de temps d'estiueig, Festes i massa calor .
Antonio, Paco, Patro i Paco s'acostaren a la carretera d'Albalat a Segart, on aparcaren el vehicle i començaren un recorregut per un camí vorejat de camps de tarongers i antics bancals de garrofers i oliveres, molt abundants en tota la Serra Calderona i que ens  trasllada en el temps a un model de cultiu sostenible i alhora proteccionista del territori, basat principalment en la construcció de ribassos amb pedra del mateix lloc i bancals que protegeixen, encara hui, contra la erosió natural.
Altres activitats menys proteccionistes han  canviat de manera inexorable la fisonomia del paisatge que ens envolta degut a la gran quantitat de pedreres de rodéno abandonades i que semblen integrar-se amb harmonia desordenada en tots els racons i vessants del Garbí.
Entre casetes i habitatges, de segona residència la majoria, arribem al creuament de la carretera i agafem un camí que en lleuger ascens ens porta per vora  del barranc, entre llentiscles, romers, timó, margallons, esbarzers, murta i juncs, per una senda arribem  a la Font de la Murta, que amb un tap de pal guarda com un tresor, el preuat líquid de les últimes pluges, Paco assaboreix amb deler este regal de la natura que els habitants de estes terres han sabut aprofitar durant segles i que comparteixen amb tota la fauna i flora autòctona.
Per un corriol estret fem cap al Morró, on uns ciclistes ens cedeixen la taula amb bancs on peguem un mos i rematem l'àpat amb uns bocins de coca de taronja casolana com no podria ser d'altra manera. 
Amb forces renovades resseguim el recorregut per senda fins la pista que ens porta per darrere de Xocainet i fem cap al coll de la Redona i amb descens continuo vorejant el començament del Barranc de les Merles, arribem a l'Aljub de la Font de les Merles, prou ple d'aigua i ben conservat que envoltat de lligabosc ple de fruits, murta, arítjol amb abundants raïmets, llentiscle i boga dins de les basses del barranc, esdevé un veritable diminut paradís que per sort, es repeteix a molts racons de la Serra Calderona. El mateix barranc ens porta de bellnou a la carretera que creuem i entre casetes s' enfilem cap al coll d'on albirem les terres de cultiu de secà, hui abandonades,  que envolten el Corral Blanc, que foren en un temps llunyà mostra de la riquesa sostenible de la ramaderia i agricultura de la zona com ho demostra la gran soca de garrofer que resisteix orgullós en el seu bancal destacant per damunt de tot els pins que han col.lonitzat el seu ancestral territori.
Arribats passades  les dotze del mig dia ens acomiadem fins la propera ruta que farem, segons el calendari previst del Club de Muntanya Xocainet, a Bejís, amb ascens al Cim de Peñaescàbia i descens pel Barranco del Resinero el proper dissabte 19/09/15. 



     

Publica: Bibiana Torralba
Fotografia: Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada