dilluns, 28 de març del 2016

13 03 2016 RUTA : ARTANA- PENYA PARDA- PENYES ARAGONESES.


Crònica per : Francesc Gimeno.



El passat 13/03/2016 vàrem quedar a les 8 del matí per anar a Artana una població d'interior a la Vall d'Artana envoltada per les muntanyes de la Serra d'Espadà, formades en el NE per roques grises de cal.liça i amb molts ribassos de pedra seca que ajuden a mantindre l'erosió i que formen bancals on abans predominava el cultiu de secà de garrofers oliveres i que hui estan plens de pi blanc i d' altres arbres i arbusts, i al S roques arenisques triàsiques de color negre rogenc amb arbres i vegetació pròpia. 

Artana llinda amb el terme d'Onda, Betxí, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Alcúdia de Veo, Eslida, Nules Tales, tots pobles de la Plana Baixa a Castelló. 

Patro, Vanessa, Angels, Lourdes, Maria José, Maribel, Ramon, Toni, Juan, Antonio, Juan Miguel, Juan i Paco vam eixir des d' el punt de trobada, caminat pel camí d'Onda vorejat de camps d'oliveres ben conreades des de fa molts anys, moltes des de fa molts segles i que hui en dia encara donen el seu fruit, predominen les varietats,  Serrana d'Espadà i Farga, d'on extrauen l'or líquid tan preuat a les receptes de la Cuina Mediterrània. 
Cal destacar les construccions amb pedra seca per tot el terme, però sobre tot en les vessants abans d' arribar a Penya Parda on vàrem contemplar murs longitudinals d'uns 80 cm de gruix i 1,20m d'alçada i diferent llargària que conformaven habitacles per al ramat, límits entre parcel. les de pasturatge, aixoplucs per el ramat i habitatges temporals per els ramaders i aixoplucs per agricultors. 

Descendint entre pins i carrasques sureres que creixen en terres arenisques, podem contemplar els cingles de Penyes Altes o Penyes Aragoneses, però en arribar a l'àrea de lleure situada a la base, quedem meravellats per les imponents roques clevillades, que es mantenen fermes desafiant l'erosió i el pas del temps, ha valgut la pena arribar fins ací, de tornada encara ens admirem de poder abraçar la fortalesa de les oliveres mil.lenaries que   l'exquisit i  constant conreu dels habitants d'esta Vall, han fet possible durant tant de temps. 
Ànim i fins la propera . 







     

Fotografia: Antonio Martinez

diumenge, 13 de març del 2016

06 de Març 2016 IV Excursió Poética a la Foradà


Crònica per : José Sanchis Ciscar


Un grup ben nombrós del Club de Muntanya Xocainet, procedents de València, Massalfassar, El Puig, Albalat, Gilet, Sagunt i Petrés (representat per les més altes esferes) i convocats pel Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, el diumenge 6 de Març vam acudir a la IV Excursió Poética a la Foradà, a la Vall de Gallinera.
Unes dades geogràfiques i històriques per a situarnos:
La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà Benitaiala,  Carroja,  Alpatró,  Llombai i Benissili. 
És una de les valls de l'interior de la Marina Alta (Valls de Pego), allargada en forma de corredor amb direcció nord-est sud-oest, en el qual té el seu naixement i discorre el riu Gallinera, que està envoltat per muntanyes: la Serra de l'Almirall, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada.
Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els àrabs ocuparen durant quasi sis segles aquestes terres. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), la Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, a qui pertanyia aquest territori, va portar de Mallorca, 150 famílies per a repoblar la vall. Les conseqüències d'aquest fet, foren contades pel botànic Cavanilles de la següent manera: "Encara es veu l'origen de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recinte deliciós".
Poc després de les nou del matí deixarem els vehicles a Benisivà, des del qual accedirem a peu pujant unes escales a Benitaia, punt d’inici de l’excursió.
A la rodalia de Benitaia trovem les ruïnes del Convent franciscà del segle XVIII. Hui dia només podem veure, envoltats per uns murs recents, xiprers i les estacions del calvari, algunes ruïnes, algun fragment dels murs originals i una antiga i preciosa font de dos canons amb la data de 1741 obrada en pedra.
Aquí es produeix una alineació solar els díes 8 de Març i 4 d´Octubre, coincidint amb la festivitat de Sant Francesc d´Assís. Els rajos de sol s´introdueixen per la Foradà i il.luminen el lloc on antigament es trobava el convent.
El sender ens durà fins la cresta de la serra, des de la qual les vistes ja comencen a ser com a mínim molt interessants. Veiem com afortunadament, i poc a poc, el paratge va recuperant-se del terrible incendi de l'any passat. 
Arribats a una era ens oferiren un esmorçar de sobrassada (amb mel o sense) i una copeta de cava, amenitzat pel Grup de Dances de Pedreguer que al ritme de tambor i dolçaina ens ballaren unes quantes peces de les nostres cançons populars.
Abans de deixar l´era, una llegida de poemes per part de xiquets i xiquetes ens diu que el futur está assegurat.
Amb la Foradà ja enfront, verem un abric als peus de la penya Alta tapiat d'obra. Es tracta de la Cova Obrada del Moro,  un abric natural que va ser tapiat amb un mur d'obra per tal d'aprofitar-lo com a corral. Al mur es troba una menuda finestra des de la qual tenim una insòlita vista de la Foradà. 
Aquí una bella Odalisca ens oferí una sugerent Dança del Ventre. Un bon grapat de dàtils ens fèren la ruta més lleugera.
 Tornarem cap a la cresteria de la serra, en direcció oest. Passarem junt un derruït corral i caminarem junt un antic mur de pedra, amb la vista ficada a la Foradà. 
Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des del cim són espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d'Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista.
"No m'importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar a un príncep de l'Islam", boniques paraules que segons una llegenda va pronunciar abans de ser expulsat l'últim príncep musulmà de la vall. I és que la Gallinera és un lloc únic a la nostra geografia, i la serra Foradà el màxim exponent de la seua bellesa.
Un indret meravellós, ideal per fer les fotos de rigor i també continuar amb la llegida de poemes.
La baixada, molt pronunciada per un camí de ferradura, ens torna al poble de Benissivà, a prop de les dos i mitja, hora perfecta per pendre unes cerveses abans del dinar al Bar La Placeta.
Una espectacular Olleta de blat i unes postre caseres de carlota ens serveixen per a recuperar les forces gastades en l´excursió. Com teníem a la taula del costat als musics i balladors de Pedreguer i la dolçaina de Tonet el de L´Alquería Blanca van ser l´excusa perfecta perque Pere i Paqui ballant pasdobles i després Ramón a les dances deixaren ben alt el pavelló dels pobles del Nord.
Abans de despedirnos de la Vall, una visita a la fantástica Casa Gallinera, una casa rural molt ben restaurada. Vam aprofitar l´Olivera dels Desitjos per deixar els nostres a les seues branques.
I a les sis de la vesprada donarem per acabada aquesta magnífica excursió, que ens deixà moltes ganes de repetir l´any vinent.




     

Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 9 de març del 2016

28 de Febrer IV Marxa Senderista Gilet 2016.


Crònica per : Francesc Gimeno



El passat diumenge 28/02/2016, ens vàrem aplegar a la plaça de Gilet per gaudir un any mes, d'una jornada plena de sorpreses caminant per les sendes i barrancs del seu terme.

Després d'un lleuger desdejuni, gentil.leça de l'Ajuntament de Gilet i d'un breu sorteig de material romanent del cmxocainet, comencem caminant pel carrer de la Morera, José Melchór, Gil Sendra i eixim del casc urbà per una senda que travessa antics bancals de garrofers i oliveres que hui en dia estan col.lonitzats per pins, argelagues, llentiscles, romers, brucs d'hivern i d'altres espècies arbustives pròpies del bosc mediterrani.

Passem el Coll de les Penyetes i en un lleuger descens, creuem la carretera de Sant Esperit, buscant la Font del Senyor que deixem a la dreta, continuem per una curta pista fins aplegar a un estret corriol que recorre la carena de roca cal.liça, on l'espart, l'espí, el ginebre i el romer, comparteixen habitat amb el pi, tot seguit albirem dalt de les roques de rodeno la creu, que dona nom a la muntanyeta i que es un referent en els cims que encerclen la Vall de Toliu, on es troba ubicat el convent franciscà de Sant Esperit des del segle XV.

La senda puja en fort ascens entre lavandes, paleres, xara blanca, botja, llentiscle, al.ladern, margallons, que han afermat la sorra d'arenisca entre els cudols de roca que els picapedrers van deixar al voltant de les pedreres abandonades fa mes de 50 anys. En arribar dalt, podem veure tot el litoral des d' Almenara fins a Cullera i la silueta del Montgó i la resta de cims de la Calderona, Xocainet, la Penya, Penyes de Cook on es troba l'abric amb l' Ídol Oculàt pintura de l'Edat de Bronze. Puntal de l'Aigua Amarga, Pic de l'Aguila, El Palleràs, Penyes de Guaita, Muntanyeta de la Bassa d'En Pina, la Mina, El Salero, El Romeral, la Ermita, totes en el terme de Gilet i algunes col.lindant amb els termes de Sagunt, i Albalat dels Tarongers.

Baixem per la senda de tota la vida, envoltada de brucs blancs, ginebres, llentiscles, arborçers, lligabosc, arítjol, coscolles, murta, en aplegar a la pista a pocs metres creuem el barranc de Xocainet, buscant el camí que en lleuger ascens ens mena cap a la Font de Sant Nicolau que rep les aigües de pluja de les vessants, aigua molt preada durant molts anys i que junt a d'altres fonts, abastien el convent i on podien beure els caminants i visitants de la Vall de Toliu.

En arribar a la zona de paellers i aseos, busquem una taula prou solellada per a pegar un mosset i reposar forces, els mes menuts aprofiten les instal.lacions de jocs x gaudir mes del bon dia i de l'entorn.

Seguim la ruta per la Vidriera, travessem el camí d'arriers, el barranc que ve de la Calderona i que mes avall s'anomena Barranc de la Maladitja i fem cap a la senda que puja a la Bassa Enpina, en arribar, voregem les instal.lacions del pou que te la particularitat que seguint les indicacions d'un saurí, va aconsellar i assegurar que hi trobarien aigua i que fins el moment i des de fa uns catorze anys no ha faltat quan s'ha necessitat.

Baixem pel barranc de la Bassa Empina, amb bancals i ribassos escalonats que aprofitaven les terres d'allau i l'aigua de la pluja per el cultiu d'oliveres i garrofers que encara podem vore, girem a la dreta per buscar el depòsit d'aigua potable i des d'allí baixem cap el Barranc Balau i per l'antiga vinya del tio Silvestre, baixem i travessem el Barranc del Racó i en arribar a la pista del Racó, tombem a l'esquerra per iniciar el corriol que en ziga-zaga s'enfila cap amunt fins aplegar al coll de la Muntanyeta de la Mina, baixem per una estreta i empinada senda fins el Barranc de la Maladitja, per el camí del camp de futbol caminem per asfalt per l'antic barri del Ventorillo, continuem per el camí de les oliveres de la Rambleta, antic cementeri àrab, torre del segle XVI, plaça de l'Esglèsia, plaça Rei

Jaume I, i completem el recorregut en punt d'eixida antigament anomenada plaça de la Libertad i huí Verge de l'Estrela.

Volem agrair la participació i la col.laboració de Tot@s per fer possible un any mes la posada en valor i el respecte dels senderist@s per els recursos naturals que ens envolten i tanmateix per la solidaritat amb el banc d'aliments.



ANIM I FINS LA PROPERA.




     

Fotografia: Sara, Palmi Ros y Antonio Martinez

dijous, 3 de març del 2016

06 de febrer : Chelva, Penya Cortada, Ruta del Aigüa


Crònica per : Antonio Martinez Lopez




Eren les 8:00h del matí i dissabte 6 de febrer quan eixiem camí de Chelva des d'el Monestir d' El Puig els onze components d'aquesta excursió.
El programa del día passaba per fer caminant la ruta de l'Aqüeducte de Chelva, Penya Cortada, Ruta del Aigüa, Barri Arab, dinar a Chelva i fer parada de Carnestoltes del Villar del Arzobispo abans de concloure l'excursió.
Eixim de Chelva per el CV-346 camí de la plaça de bous, vorejant el cementeri buscant el PR-V- 92; en este punt el nostre amic Pepe ens deixa per fer la ruta pel seu compter i veriuar tots els racons del poble.

A uns 4 Km arrivem a l'Aqüeducte Romà de 36 mts de llargaria, 33 mts d'alçada i 2'1 mts d'amplaria per a poder creuar. Arrivem a la Penya Cortada ( de 25 mts d'alçada ) i travessem el tunel i sèquies, que des d'els seus finestrals i obertures, ens dixen anar veien al fons, el barranc del gat. Atravessada esta impresionant obra que canalitzaba les aigües del riu Tuejar, arrivem a un area de lleure amb uns bancs i taules que per estar ocupades, no utilitzem peró aprofitem l'indret per parar a pegar un mosset abans d'arrivar a Calles, en este punt hem coincidit amb algunes excursions programades  que tant de moda estan  ara i el ben cert que de fet en aquest trajecte, ens hem creuat amb  coneguts/es d'uns i d'altres.

Seguim buscant per la ruta de l'Aigua, i fem un xicotet ascens per vore alguns tunels mes, pero per obres o solsides, no podem passar.
Travessem un pont sobre un rierol que creguèm que es el Barranc d'Alcotas, seguim baixant i pujant un sender escalonat avancem fins arrivar a Calles.
Sense entrar en el poble seguim les marques grogues i blanques i tornem a Chelva, caminant en paralel al riu Tuejar, ens crida l'atenció la devastació de l'arbreda de ribera, segurament afectada per l'incendi que va patir en 2014.

Amb 12 Km recorreguts entrem a Chelva per el Barri Morisc de l'Arraval, Barri Jueu, fins arrivar a la plaça de  l'Ajuntament on hem reservat per a dinar, i despres anar a Villar de l'Arzobispo a vore el Carnestoltes, la quema del Chinchoso, el entierro de la Morca i tornar aviat cap a casa, car demà col.laborem en el I ADT Trail 2016 d' Albalat dels Tarongers.
Anim i fins la propera.




     

Fotografia: Antonio Martinez
Traducció : Francecs Gimeno