dilluns, 28 de març del 2016

13 03 2016 RUTA : ARTANA- PENYA PARDA- PENYES ARAGONESES.


Crònica per : Francesc Gimeno.



El passat 13/03/2016 vàrem quedar a les 8 del matí per anar a Artana una població d'interior a la Vall d'Artana envoltada per les muntanyes de la Serra d'Espadà, formades en el NE per roques grises de cal.liça i amb molts ribassos de pedra seca que ajuden a mantindre l'erosió i que formen bancals on abans predominava el cultiu de secà de garrofers oliveres i que hui estan plens de pi blanc i d' altres arbres i arbusts, i al S roques arenisques triàsiques de color negre rogenc amb arbres i vegetació pròpia. 

Artana llinda amb el terme d'Onda, Betxí, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Alcúdia de Veo, Eslida, Nules Tales, tots pobles de la Plana Baixa a Castelló. 

Patro, Vanessa, Angels, Lourdes, Maria José, Maribel, Ramon, Toni, Juan, Antonio, Juan Miguel, Juan i Paco vam eixir des d' el punt de trobada, caminat pel camí d'Onda vorejat de camps d'oliveres ben conreades des de fa molts anys, moltes des de fa molts segles i que hui en dia encara donen el seu fruit, predominen les varietats,  Serrana d'Espadà i Farga, d'on extrauen l'or líquid tan preuat a les receptes de la Cuina Mediterrània. 
Cal destacar les construccions amb pedra seca per tot el terme, però sobre tot en les vessants abans d' arribar a Penya Parda on vàrem contemplar murs longitudinals d'uns 80 cm de gruix i 1,20m d'alçada i diferent llargària que conformaven habitacles per al ramat, límits entre parcel. les de pasturatge, aixoplucs per el ramat i habitatges temporals per els ramaders i aixoplucs per agricultors. 

Descendint entre pins i carrasques sureres que creixen en terres arenisques, podem contemplar els cingles de Penyes Altes o Penyes Aragoneses, però en arribar a l'àrea de lleure situada a la base, quedem meravellats per les imponents roques clevillades, que es mantenen fermes desafiant l'erosió i el pas del temps, ha valgut la pena arribar fins ací, de tornada encara ens admirem de poder abraçar la fortalesa de les oliveres mil.lenaries que   l'exquisit i  constant conreu dels habitants d'esta Vall, han fet possible durant tant de temps. 
Ànim i fins la propera . 







     

Fotografia: Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada